La senda de l’Olimp, II – Per què li diguem bigot… si és mostatxo?
Els pèls sempre estan relacionats, no sabem ben bé per què, amb la força i la rauxa. Així ho demostren referents com el gran Samsó i la seua cabellera, o el rei Wamba que va perdre el seu regne per haver estat afaitat i rasurat mentre dormia. Eren temps, estos, de preponderància de la violència.
Tanmateix, en l’antiguitat clàssica s’identificava la barba amb el respecte i l’autoritat (pròpia dels adults) i, més en concret, amb la saviesa. Els grans filòsofs lluïen llargues barbes. Era un costum. Noteu com han arribat a nosaltres frases del gènere “Eixe no té un pèl de tonto” relacionant pèls i intel·ligència, o expressions com “Eso es una cosa descabellada” fent notar que l’absència de pèls és igual a “poc trellat o poca saviesa”. Bona propaganda tenien els pèls i cabells en la profunda Grècia, fins que un altre gran home va arribar a la conclusió que això era un gran error, un error per als seus objectius. Este home era Alexandre Magne.
Este gran estratega va pensar que dur cabells llargs o barbes a la cara era un perill, perquè l’enemic podia en algun moment tirar mà d’ells per les barbes. I va manar que els seus soldats s’afaitaren i rasuraren ben bé tota la cara. Alexandre Magne va conquerir tot el món conegut. Roma, després, ja va heretar el costum, el costum de dur la cara aclarida i sense pèls. Tant és així, que en Llatí no existeix la paraula per a anomenar la part de pèls sobre la boca, nom que es va estendre després pertot arreu a poc a poc des de l’italià a partir de la veu mostaccio, provinent del mot grec mystax que volia dir llavi superior.
Però, per què diguem bigot, si és mostatxo?…
Des dels pobles del nord, els bàrbars del nord, venien expedicions amb ànims gens amigables i actituds certament bel·licoses. Eren gents que ho fiaven tot a la seua força i bravesa. Estos homenots, proveïts de llargues barbes al vent, cada volta que volien entaular combat, s’estiraven fortament els pèls a vora la boca (que són els que més mal fan), per entrar en excitació i ràbia, tot jurant en antic germànic i xisclant repetidament BY (que significa PER) i GOD (que significa DÉU): BY GOD/per Déu!
Els nostres soldats, per la seua banda, deien: ja estan aquí els del BIGOT; què BIGOTS tenen!
I fins ací la Senda de l’Olimpus per hui. Gràcies, amables oients…, que passen bona setmana!
Jesús Moncho
