Jesús Moncho Pascual

La Llei Mordassa

  Fent balanç de l’any judicial democràtic passat, ens pot servir de mostra el cas de 193 persones amnistiades de les quals 96 eren agents dels cossos de seguretat, i ens fa l’efecte que la Judicatura està per a aplicar la Llei d’una forma molt singular o parcial; i, més en concret, sobre la protecció al ciutadà, hem de dir que un cantant, Javitxu Aijón, condemnat finalment a 4 anys i 9 mesos de presó per desordres en una manisfestació contra VOX a Saragossa, ha estat encausat i condemnat simplement amb la declaració de sis policies (des del 2019 al 2024);   L'independentisme descordant la cotilla de la llei mordassa - El Matí         el ben cert és que tot era sense proves, només per les paraules dels policies, que poden ser verídiques com també interessades o de part. Resulta que és quasi la mateixa condemna d’anys que a Rodrigo Rato pel cas de les targetes Black amb frau d’uns 12 milions d’euros entre tots els beneficiats. La condemna del cantant Javitxu és conseqüència de la coneguda com Llei Mordassa, llei aprovada en 2015 que, segons molts partits de l’arc parlamentari, atempta contra drets civils.

   Estem parlant de coses serioses, de realitats que afecten de ple a l’essència de tota democràcia, on l’Estat espanyol s’alinea i vol alinear-se.

   En resum, esta llei pot promoure l’arbitrarietat de l’Administració i de les Forces de Seguretat; igualment, i en paral·lel, promou la por i l’autocensura dels ciutadans. És que estem tornant a allò de “qui no ha fet res, no pot témer res” del franquisme? Clar!, si ens poden caure multes de fins a 600.000 euros, segons manifeste un policia o una autoritat, ja ens podem posar en guàrdia o prevenció o, millor, quedar-nos quietets!

   Arribats ací, es postula per part de forces democràtiques la derogació d’esta llei, cosa a la que es neguen alguns sindicats de les forces de Seguretat, perquè, diuen, això fomentaria la desprotecció dels cossos de Seguretat. En última instància, s’insisteix i es postula només eliminar les bales de goma contra manifestants, revisar el dret d’asil i les devolucions de migrants en calent, i que es minimitzen les sancions per faltes de respecte a la policia o a les Institucions.

   I, per garantir millor els drets civils, es requiriria modificar el Codi Penal per suprimir el delicte contra els sentiments religiosos i les injúries a les Institucions (que no són cap delicte en democràcies consolidades), tals com a la Corona, al Govern, al CGPJ, al TC, i a l’Exèrcit. Més la publicació d’una llei que prohibisca les subvencions públiques als mitjans que practiquen “pseudoperiodisme” o vulneren el “codi deontològic” de la professió, amb els fakes/boles.

   Sempre s’ha dit que la premsa, òbviament, té una gran influència, que és el quart poder, però actualment les xarxes socials i el món digital ho superen tot. No pot ser que circulen mentides i fakes/boles sense parar, interessades des de grups de pressió de tota mena (econòmics, polítics, socials, religiosos,…), o també, simplement, fakes/boles per a crear estats de confusió, de desinformació, o de desqualificació de qui o de què siga. Sense dilació, s’ha de legislar sobre la qüestió i posar-ne fre.

   En estos casos, tot gira al voltant de restringir drets o estendre drets. Allò de “donar o llevar” és una bona vara de mesurar les coses. I, en una convivència plena, s’està millor donant drets, salvaguardant les persones i els seus pensaments i opcions, que alçant fakes/boles de descrèdit i desqualificació, posant codis restrictius o suprimint opcions, a l’avortament, al divorci, a la lliure reunió i expressió, a la lliure determinació individual o col·lectiva, a…

  Restringir drets ho fa Turquia o Rússia; l’Estat espanyol vol ser una democràcia plena.

Jesús Moncho

Publicat el 10 gener 2025

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat