Jesús Moncho Pascual

La culpa

“Els he donat el vot, i m’han llevat la televisió, m’han llevat Canal 9…, què li farem!”, la bona dona arrossega les cames, allunyant-se. És la imatge de la resignació, de qui se sent assaltada, no acaba d’entendre-ho, i s’ho amaga cap endins. És el camí de la frustració. La frustració, eixa força, eixe pesar, que es mou i remou calladament, que mossega l’ànima a poc a poc, i creix com una cosa maligna a cada nou colp, a cada nou succeït de desfeta o espoli. Queden més desfetes? En queden més, d’espolis? Els valencians estem preparats per a més atacs o destrosses?…

   Tal magnitud de destrossa ens suscita el lament o la queixa, en un desgast d’energia i temps que pot arribar fins al sentiment de culpa per haver aupat i permés governants de tan poc nivell, quan no a la pèrdua de confiança i autoestima col·lectiva, properes al desànim o la crispació. Desànim que ens paralitza o avergonyeix, crispació que ens inflama o pot esclatar perillosament.

Eixa bona dona, la societat tota, necessita descansar-se de penes i frustracions. Les manifestacions públiques (que ara vol criminalitzar i fer callar amb multes i castics desproporcionats, el PP, per defensar-se ells mateixos) són una vàlvula d’escapament a les frustracions socials. Però la veritable i real eixida, el veritable assossec personal i social, està en la subsanació de l’error, en l’eradicació del mal i de la causa de les desfetes. Que no és cap altra cosa que el malgovern. El desgovern de Fabra i de tants i tants arrimats i desmanyotats.

Damunt, la Justícia, cridada a ser consol i empara de tots, incrementa entre els ciutadans el sentiment d’abandó i soledat, en absoldre a Camps per damunt de les evidències; en allargar fins a 10 anys (ineficiència absoluta) un sumari sobre el delinqüent Carlos Fabra; consentir la no entrada en presó del convicte i assaltador de la cosa pública, l’exalcalde Hernández Mateo; desimputar Infantes reials; indultar (com en l’Edat Mitjana) homicides kamikazes d’autopista; tancar en fals judicis d’accidents de metro amb 43 víctimes mortals irreparades…

En fi, podran maniobrar per buscar-li substitut al poc presentable Alberto Fabra. Serà la consellera Català o l’engolat González Pons. Tot maniobres en l’obscuritat. La realitat, però, és la desfeta del País Valencià, un país de tots nosaltres, dels qui treballem i vivim en i d’estes terres… Que ens tornen la veu! Anem a votar. Acabem ja amb este malson. Anem a votar!

www.jesusmoncho.com

Publicat el 11 desembre 2013

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat