Jesús Moncho Pascual

L’ideari de la vella i nova dreta

Resultat d'imatges de la derecha españolaSabut és que els moviments “ultres” basen el seu ideari en el “socialpatriotisme” i “l’antiimmigració”. Lluny de cantar i perseguir la fi del sistema democràtic, tal com les més puristes teories feixistes propugnarien, els ultres de hui pretenen fer girar el sistema i la societat cap a postulats més conservadors, més bé immobilistes o involucionistes. I ho fan a través d’un missatge senzill i rudimentari, la xenofòbia, excitant els sentiments de les persones, en una estratègia que anomenaríem de la tensió i la por o “discurs de l’odi”. El que espavilats il·lustres disfressen amb bastant argúcia, com per exemple la consigna: “America first”. I sí, la dreta de sempre d’ací, PP, i la nova, C’s, en vore que eixe missatge cala, se l’apropien, sota una cara i una etiqueta aparentment amables. Li busquen un excipient, un embolcall, que ho vehicule i transporte tot en una abstracció col·lectivista i grupal: nosaltres, els espanyols, l’espanyolisme…, en una pretesa uniformitat i unitat d’interessos. Sense parar-se a pensar, òbviament, que hi ha poc a vore entre l’AnaBotín i una keli que neteja hotels, entre Rouco Varela i un estudiant d’infermeria, entre Zaplana, la Cifuentes o Ricky Costa (tots amb la polsereta dels colors roig i groc) i un treballador autònom. L’espanyolisme que, d’entrada, no admet rèplica (els altres nacionalistes són titlats de separatistes, es va a mort contra ells i no es permet en les seues aspiracions una relació democràtica d’igual a igual), serveix d’aglutinant i de tapadora de qualsevol altra cosa. I de base argumentativa se cita, només en allò que els convé, el compliment de la Constitució (per una altra banda: incanviable, inalterable, eterna?).

El jubilat, assegut al seu sofà, també el jove inexpert o en atur, sent les paraules de locutors subvencionats com Jiménez Losantos o la CristinaSchlichting, i de seguida creu que ja ha descobert el causant de totes les seues penúries: el moro, l’eslau, el sudamericà… Jiménez Losantos et allii busquen enfrontar entre si els qui estan en precari, els abandonats de la fortuna (treballadors locals contra forans), de manera que, així, no dispararan contra els vertaders causants de la penúria social o econòmica, els poderosos… Tanmateix, sabem que les economies avançades necessiten de la immigració perquè els autòctons passen a treballs de servicis i deixen les ocupacions del sector primari als nouvinguts; sabem que els immigrants incrementen els fons contributius de la Seguretat Social, com igualment es converteixen en dinamitzadors de l’economia en tant que són consumidors de vivenda, de bens de consum, i rejovenidors del factor treball en societats envellides. I també sabem, de fonts sota investigació judicial, que el PP contribuïa a emissores de Jiménez Losantos. Com sabem, a més a més, que es fan circular a través de les xarxes socials d’internet missatges de l’odi, caracteritzats per l’anonimat, la impunitat i la perseverança a mostrar barbaritats, inventades o reals, dels altres.

Clar!, aquí entre nosaltres la cosa es diu “anticatalanisme”. Tota mostra de reconeixement del valencià o actitud valencianista es tatxa de “catalanista”. Amb açò, la dreta creu que ja compleix amb l’electorat: “La hoja de ruta del señor Puig i de MónicaOltra es la misma que la de los separatistas catalanes” (IsabelBonig, La Sexta, juliol del 2018); “El único partido que lucha contra el adoctrinamiento y el proceso separatista del catalanismo que Puig y Oltra están implantando en esta Comunitat, es el PP… Hoy el único partido que en esta Comunitat defiende un proyecto de comunidad integrado dentro de una gran nación que es España, es el PP” (Isabel Bonig, abril 2018). De l’aigua, de l’agricultura, del rescat bancari, dels més de 450.000 joves que han marxat d’Espanya, de la devaluació salarial, del Corredor del Mediterrani o del finançament autonòmic…, no cal parlar-ne. Això seria faena. Simplement desqualifiquen o deslegitimen tot el Govern o tota l’actuació del Govern de la Generalitat, i ja està; amb el poble buscadament dividit, enfrontat i desanimat.

Tots els missatges de l’odi s’han de combatre i refusar per descohesionadors de la societat. Tot propagador de l’odi i la intolerància s’ha d’aïllar per amagar interessos dobles i inconfessables. Espanya, com a concepte i generalització, agrupa presidents de bancs i collidors de taronja, retors i cantants de pub, gent de Gandia o de Burgos o de Santiago de Compostela, tots diversos, però tots amb la mateixa dignitat i drets. Per tant, no caldria recordar que ha de prevaldre la diversitat i pluralitat, clar és!, amb total respecte a la dignitat de tots.

Jesús Moncho

Publicat el 2 novembre 2018

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat