Jesús Moncho Pascual

L’Educació: la llei Celaá

   El 28-11-2013 quedava aprovada la Llei d’Educació, la Llei WERT. Sí, aquella que exalçava la ideologització de l’escola. I es va armar un cert revol. Per què?… Doncs perquè tornava l’Educació classista, i la Religió avaluable, tornaven els controls i revàlides eliminadors; i l’assentament de dos camins: un per a llestos i l’altre per a sompos; l’FP, com a refugi general; l’esforç de l’alumne i l’autoritat del professor com a coartada del retall de recursos pedagògico-pressupostaris… Tallers Escola de Vida - "L'educació entra per casa"Ara, una altra volta, s’aprova una nova llei d’Educació dita de Celaá, per esmendar la Llei Wert. A Espanya no tenim remei, sembla. No existeix un grup social ampli, capaç de dur endavant una reforma educativa inclusiva (per a tots, o per a la majoria), pràctica i significativa (útil i no ideològica).

   L’escola és de tots i per a tos, amb la idea de formar ciutadans lliures, preparats, i crítics, en una societat diversa i plural. El subjecte i l’objecte de l’educació és el xiquet, el jove: no el pare o la mare. L’escola és un dret dels xiquets, no dels pares. I ha de ser la mateixa per a tots, no pot ser que ací hi haja educació sexual i allà no, que ací hi haja teoria de l’Evolució i allà no perquè s’estudia el Creacionisme, no pot ser que no s’estudien els valors de la Constitució i sí valors arcaics o caducs… No pot ser que, al crit de “llibertat, llibertat”, es pretenga precisament tot el contrari a allò que postula l’escola inclusiva de tots, amagant en realitat el manteniment d’uns privilegis que no tenen cabuda en les societats avançades (com les del nord d’Europa).

   Enmig de tals diatribes, potser siga preferible i entenedor endinsar-nos en allò que inicialment o realment vol dir “Educació”. Educar prové del Llatí educare, d’on e/fora, i duco/portar: per tant, educare vol dir portar fora de casa, separar (el xiquet dels pares o de casa).

   On anaven els xiquets?… Als LUDI, que volia dir JOC, pràctica plaentera, o siga, anaven a esplaiar-se o a prendre’s la vida o l’ensenyament de la vida com un joc. Però nosaltres, per contra, hem estat capaços de crear allò de “la lletra amb sang entra”. Més endavant, en l’adolescència, l’encarregat era un GRAMMATICUS. I als 16 o 17 anys els joves entraven en la vida pública i, si seguien l’estudi, era a mans del RETHOR.

   ESCOLA és terme encunyat des del grec, que venia a significar tranquil·litat o temps lliure plaent, semblant a LUDI. Per contra, COL·LEGI presenta un altre origen, distint, més tardà; prové de CUM/LEX-LEGIS, junts sota la llei, conjunt de persones d’una mateixa activitat regulada per normes: quelcom paregut a un gremi. D’aquí prové col·lega, colla

   I quant a mètodes, després de moltes voltes, hom arriba a la conclusió que “El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència”. O “Ensenya més la necessitat que la universitat”. Ara bé, sempre existirà el personatge inconscient, dit tafarra, dit fantasma, dit “que té terra a L’Havana”, que afirmarà “Al meu poble, el més tonto fa rellotges”, o “El savi Tosques ensenyava llatí a les mosques”. Però, no hi ha dubte, al final sempre se sent: “Qui amb bon mestre va, bon ofici aprén”.

Jesús Moncho

Publicat el 25 novembre 2020

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat