Jesús Moncho Pascual

Jo sóc antisistema

Com que alguna cosa es meneja en el món polític, ara les castes institucionals trauen l’expressió “antisistema”. Bo, jo sóc antisistema. Un sistema que ja els va bé, que ha permés centralitzar en la capital de l’Estat tot el poder financer, tot el poder mediàtic i tot el poder polític de transformació, repartiment o espoliació. Tot amalgamat per un entramat jurídico-legal que ells voldrien etern. Però la realitat va per un altre costat. La realitat diu que mentre Madrid exporta un 13% del total estatal, Catalunya n’exporta el 25% del total, quasi el doble. Ara bé, Madrid gestiona, concentra (65% de la inversió estrangera, o les principals empreses espanyoles) i redistribueix la riquesa segons els va bé (el País Valencià ocupa el lloc 12 en renda per càpita, entre 17 autonomies). Ells són gestors, no productors. Els productors som els perifèrics. I com és això?… Doncs, perquè les castes institucionals tenen la paella pel mànec.

La Llei d’Hont, més les circumscripcions uniprovincials, possibiliten que dos partits resulten granment afavorits. Fan que un diputat per a PP-PSOE isca amb 66.000 vots, mentre que per a IU puga costar fins a 484.000 vots, com en les generals de 2008. Cada província (poblada o no) té un mínim de 2 diputats d’eixida, que van als dos partits majoritaris (50 províncies, més Ceuta i Melilla: 102 diputats), més els elegits pels quocients sobrants. Estos dos partits majoritaris després elegiran el Consell General del Poder Judicial, el qual gestiona i inspecciona jutges i tribunals, a més d’elegir els magistrats del Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional (conjuntament amb Govern i Corts), i la majoria de l’Audiència Nacional, i parcialment el Tribunal Superior de Justícia Valenciana. “Apaga i vámonos”. Estos jutges i tribunals, en una Justícia lenta, després perseguiran i jutjaran (mirant cap a un altre lloc?) a estos mateixos polítics en cassos de presumpta corrupció, negligència o abús de poder. Està tot lligat i ben lligat, i si no, després vindrà l’indult.

Estes castes institucionals són els primers a impedir que canvie el sistema, és a dir, estem bé!, la Constitució no es toca!, tots eixos altres són antiespanyols, són antisistema. PP-PSOE (via Merkel) poden decidir acabar amb les classes mitjanes abaixant-los els salaris, retallant drets socials, afavorint empreses monopolístiques, rescatant bancs… Recordem que, després, les castes político-institucionals passaran als consells d’empresa de les grans firmes: la renomenada “porta giratòria”. Clar, els símptomes d’una baixa democràcia són la mala gestió, favoritisme, corrupció, balafiament, i desgraciadament la pobresa. I, per una altra banda, l’esclat dels sobiranismes, agraviats. A Catalunya, PP no arriba al 10% dels vots, en estes últimes europees, i PSC treu el 14%. Això vol dir, per a ells, que Espanya es trenca (és a dir, el seu tinglao bipartidista es trenca), ja que, sense els vots catalans, PP-PSOE no trauran majories a nivell d’Espanya, i sense Catalunya no hi hauria prou caixa per a repartir entre tots.

Sembla que els “antisistema” ja estan aquí. Comença a acabar-se el tinglao-sistema de les castes institucional-bipartidistes. Visca el “nou sistema” plenament democràtic i participatiu que ens espera!

www.jesusmoncho.com

Publicat el 1 juny 2014

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat