Jesús Moncho Pascual

HI HA MADRILENYOFÒBIA?

   La presidenta de la Comunitat de Madrid, señora Díaz Ayuso, ha dit que “hi ha madrilenyofòbia”. Entrem en el camp dels parers, de lesMadrid - Wikipedia, la enciclopedia libre impressions, o.. de les acusacions. En tots cas, no sabem si això és fruit d’una anàlisi, d’un examen acurat o aproximat de la situació. Parlar, i més si és des d’altes tribunes, és, o hauria de ser, un exercici de responsabilitat. Molta gent rep el missatge, i, en no disposar de més informació variada, l’assumeix amb tota naturalitat, com qui veu eixir o pondre’s el sol.

   D’entrada, no tenim especial interés o mania cap a ningú. Ni individualment ni col·lectiva. Però s’ha de tindre l’ull obert, sobretot, cap a la realitat que ens envolta, que és on es desenvolupa la nostra activitat. No tenim res contra Madrid, contra els madrilenys. Ens sembla que no cal dir-ho.

   Lamentem que la senyora Ayuso alce el to, en lloc de preocupar-se de la realitat. Preocupació i atenció per vore si tot va bé o què, tant a Madrid com lluny de Madrid, i, si fora el cas, preguntar-se, per exemple, per què la Ford treballa a València (Almussafes) i tributa a Madrid. En aquesta qüestió hem de dir que la fiscalitat de l’impost de societats, independentment d’on estiguen radicades les empreses, es realitza i paga en una proporció de 9 a Madrid, 4 a Catalunya, 1 al País Valencià, la qual cosa vol dir que la riquesa es pot crear en un lloc distint d’on finalment es tributarà; i Madrid és el gran beneficiat, què li farem!

  O que un sistema radial d’autovies, o ferroviàries, o de l’AVE, de connotacions i realitats centrípetes, pose Madrid en el centre de tot.

  O que els organismes, entitats i centres de l’Estat, s’ubiquen a Madrid, i no distribuïts per tota la geografia, tal com fan Alemania o Canadà. I que els funcionaris estatals siguen en una proporció: Madrid 29’5%, València 4’1%, Barcelona 3’7%.

   O les rebaixes massives d’impostos a la Comunitat de Madrid, que beneficien només el 6% més poderós de la població, i que representen un dumping fiscal i, per a la resta de l’Estat, un balneari fiscal, on acudeixen particulars o empreses a radicar la seu, amb la consegüent descompensació territorial i social.

   En fi, no acabaríem mai de parlar. I convindrem que s’ha d’extremar què es diu i com es diu. I qui tinga responsabilitats de poder, més encara. Desitgem, per tant, que tot el món, també la senyora Ayuso, es calme.

Jesús Moncho

Publicat el 13 març 2021

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat