Jesús Moncho Pascual

(Ex)Presidents del Barça, tontos o massa espavilats?

El “Cas Negreira” està aquí. La Fiscalia ha presentat denúncia pel pagament de 1’4 milions d’euros (anys 2016-18, els únics no prescrits), quan el Barça FC ha vingut pagant-ne més de 7 milions des de 2001. Per gràcia d’uns presidents, tontos de capirot, oEl CCN alerta que els diners dels petits estalviadors corren perill veges per on, massa espavilats, en contractar els servicis d’un (ex)àrbitre (no en actiu), Enríquez Negreira, vicepresident en actiu del Comité Tècnic d’Àrbitres, òrgan rector dels àrbitres. No només el Barça està en qüestió, és tot el futbol estatal el que es posa en qüestió.

Poden existir reglaments o lleis de diversa i difícil interpretació que sobrevolen sobre el cas, tanmateix, mentre s’hi posa llum, el que està clar és que l’embolat és gran. Hem de tindre en compte que estem analitzant la labor d’uns éssers que es diuen “àrbitres”, és a dir, “jutges”, dirimidors de conflictes o de tot allò sotmés a interessos distints, contraposats o encontrats. En estos casos tan complexos i durs, com el que ens ocupa, on fer interpretacions és fàcil però emetre judicis certers es torna força complicat, acudir a la jurisprudència creada fins a hui ens pot ser de bona ajuda; vegem què ens diuen, què trobem: “la independència dels jutges (àrbitres) pressuposa l’absència de vincles que unisquen l’àrbitre respecte de les parts intervinents en el procés”, en conseqüència, es pressuposa que ha d’existir “prohibició d’existència de vincles amb les parts”, per tant “ha de finalitzar l’actuació del susdit si concorren circumstàncies que generen, en una persona de bon judici o prudent, dubtes raonables sobre la seua imparcialitat”. En definitiva, la jurisprudència, o la virtualitat legal, o el sentit comú, propugnen que: “l’honorabilitat de l’àrbitre s’ha d’unir a la seua bona fe, i a la de les parts intervinents, atenent les normes vigents, per salvaguardar la independència i imparcialitat dels jutjadors”.

A la llum d’estes asseveracions, el cas només pot ser catalogat de: “carabassada monumental”. A la llum de la Justícia, ja ho vorem al seu temps. El fiscal no ha presentat cap prova o indici de “compra d’àrbitres” o “manipulació de resultats de la competició”, és a dir, cap testimoni fefaent de delicte que altere la competició, només suposicions. Però la més gran etapa del Barcelona Futbol Club, la de Puyol, Ronaldinho, Xavi, Iniesta, Messi…, la millor època de la Història del club, queda, de moment, tacada. Mare meua!…

Jesús Moncho

Publicat el 15 març 2023

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat