Jesús Moncho Pascual

Els temps estan canviant

The order/Is rapidly fading/And the first one now/Will later be last/For the times they are a-changing

-Bob Dylan-

    Els temps estan canviant. En el passat, algú va creure que els territoris, antigues eixides per a la seda i ara per als petrolis, a l’Orient Mitjà, havien de ser controlats, amb colonitzacions o amb armes. Tal volta qui ho projectava no fóra tant llest de pensar que, si encens el foc, hi haurà fum i algun “chisperal”. I resulta que, en aquelles terres tan llunyanes, els naturals qui van ser animats a combatre suposats enemics i dimonis, hui ens posen bombes als nostres metros i restaurants. Ningú, a Occident, havia reparat en la diferència o similitud entre dimonis i àngels.

Ara, a Occident, ens debatem en la necessitat d’aturar este estat de coses. Pensem en assalts i guerres, amb bombes, contra el dimoni. No es poden repetir els tristos successos de la discoteca Bataclan a París. Però… estem segurs que els àngels estan ací, entre nosaltres? I tots els dimonis estan allà, venen d’allà? O… la violència genera violència. Potser uns altres camins estiguen per explorar. Tota realitat o situació té unes causes, no només uns símptomes o efectes. Atacar el símptoma no és la solució de la malaltia. Entrar en les causes és, qui sap!, remenejar els remordiments de consciència o virar i canviar en el camí emprés fins ací. Els temps estan canviant.

Difícil prendre una decisió, tant abans com després de les eleccions generals del 20D. Nosaltres tenim exemples passats, durs i difícils d’oblidar. Però, qui ara ajorna la decisió des del Govern, ocuparà la mateixa cadira?, estarà en condicions de decidir?, o algú l’ajudarà?… Albert Rivera ha dit que “és necessària una acció conjunta”. Fan por. Hem de recordar que ningú ens va preguntar a nosaltres si estàvem per la creació de l’Estat d’Israel o de Kuwait o no; per la guerra del canal de Suez o no; si estàvem per l’ocupació de Palestina o no,  per l’ascens i caiguda del Sha de Pèrsia o d’Al Assad de Síria, per la creació i finançament de Bin Laden o d’ISIS o no, per tantes guerres del Golf (llevat del convidat de pedra d’Aznar). Finalment, haurem de prendre una decisió, adequada als temps que estan corrent, o que estan canviant.

Sabent i recordant que Mart, déu de la Guerra, tenia i té dos fills, Terror i Temor. Els dos eren iguals de bons, iguals de dolents. Apareixien al començament, en l’entreacte, i al final de cada episodi bèl·lic. Ningú els volia de companys. Terror i Temor sempre van aparellats a la violència.

Tanmateix, qui sap!, els temps de pau poden començar assentant en una taula tots els actors, i deixant que cada actor siga gestor i protagonista del seu futur. I en tocant a diàleg i consens i pau, Terror i Temor fugen, s’amaguen.

Jesús Moncho

Publicat el 29 novembre 2015

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat