Jesús Moncho Pascual

El mal

 El mal existeix. I genera por. Potser és portador de terror, perquè les seues conseqüències poden ser inimaginables. Què serà de mi?, o dels meus?… Ancestralment, s’ha concretitzat en allò que en deien “el diable”, ésser astut que ens enganya, i ens porta al seu hort. O ens du desgràcies. Revestit de banyes, potes i coa d’animal, tot de roig, com els seductors iResultat d'imatges de el mal embaucadors. A alguns els feia besar el seu cul, osculum infame, com a signe de total rendició. Però els temps del predomini de la religió han passat i ara és el mercat qui domina i imposa els seus símbols i les seues lleis: primacia del mercat, que abomina de tot allò públic per a exalçar allò privat, en un món sense límits per al seu poder i abast, un món globalitzat.

I estes noves lleis i símbols s’han imposat per damunt de qualsevol altra consideració, amb l’etiqueta (real o imaginària) de ser eficients, eficaces, bones, boniques i barates. Millor externalitzar (privatitzar) els servicis de menjador o de neteja o d’escanners i radiografies… Millor treballar per 3 euros l’hora que no-res… Millor salvar un banc que salvar els de les preferents, els de les hipoteques, els de… Millor preocupar-me per mi que pel del costat, el migrant, el de cap allà, el diferent. I això implica, si ve al cas, arremetre contra el del costat, el de cap allà, l’immigrant, el diferent (per sexe, religió, llengua…), el qui no siga com jo. S’ha acabat allò que venia anomenant-se “políticament correcte”. O siga, la tolerància, el respecte al diferent o minoritari, el diàleg, són “gilipollades”. Sembla que la llei de la selva s’hi haja instal·lat. Encara que ho diuen amb belles paraules: “America first”, “America great again”, “nosaltres primer”, «enrotllar-se amb la bandera», “sólo veo españoles” (sense vore si un és l’Ana Botín, Mario Conde, Zaplana…, o si són expulsats de la seua casa, enganyats pels bancs, o kelis netejadores d’hotels).

Senyores i senyors, el discurs de l’odi s’ha instal·lat. Atacar el diferent, el minoritari, el dèbil, és el que mola. Perquè són el mal. Amb banyes, potes i coa. Perquè molesten i no cal fer l’esforç de comprendre la seua situació. El mercat global busca acontentar-nos amb el nostre sou rebaixat o congelat; pretén que acceptem que el nostre fill o filla no tinga horitzó laboral per aquí… Vol que ens traiem la punxa i la clavem a un altre. Vol fer passar per nous herois i sants a Trump, Salvini, Mario Conde, Rodrigo Rato, Paco Camps i tots els seus altaveus en forma d’Inda, Arcadi Espada, Jiménez Losantos… Sembla que córrega la veu “Visca l’odi!”

Jesús Moncho

 

Publicat el 9 desembre 2018

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat