Jesús Moncho Pascual

DRAMA PALESTINO-ISRAELÍ

-Res té sentit en una dinàmica de violència i irracionalitat (conflicte palestino-israelí). La racionalitat ha de vindre de fora. El dret internacional i la Convenció de Ginebra (firmada per Israel) no avalen l’ocupació de Palestina.
-En la dècada del 2000, Ariel Sharon, el senyor de la guerra, el carnisser del Líban, visita, envoltat de policies i militars armats, l’Esplana de les Mesquites a Jerusalem. Estupor. Era açò un desafiament dissenyat per alguna ment macabra? Ariel Sharon representava i encarnava com ningú les contradiccions d’un país, del seu país, Israel: legítima defensa o expansionisme cruel. Heus ací el dilema. Si els palestins, ferits en el seu orgull i autoestima, s’alçaven, com així va ser (Segona Intifada), tindrien oportunitat els israelians d’aplicar la primera premissa, legítima defensa, per a aixafar els palestins, i aixafar-los bé, fent progressar així la segona premissa, l’expansionisme cruel. I es posa en marxa la construcció del mur. El dolor no importa. És col•lateral, és el tribut degut a la causa major.
-Israel usa eufemismes per a aplicar l’expansionisme cruel: “dret a la defensa”, vol dir “dret a l’atac i a l’agressió” (amb motiu de tres assassinats israelians ja n’ha mort més de 650 palestins); “responsabilitat col•lectiva” aplica i estén la culpabilitat a persones innocents, civils i desarmades. Tot amb un poderós exèrcit armat fins a les dents fent guerra contra un poble i uns civils desarrapats.
-Palestina està, potser, en la base del contenciós entre el món àrabo-musulmà i Occident-EEUU. Sami Nayr o Chomsky posen el conflicte palestino-israelí en la base de l’estratègia imperialista nord-amercicana de desestabilitzar les zones proveïdores de petroli. El mateix Alan Greenspan, responsable de la Reserva Federal dels EEUU sota el mandat Bush, més tard en les seues memòries diria que els motius reals de la invasió de l’Iraq se centraven en el control de les reserves de petroli i evitar així que les potències europees o els països emergents, Xina o L’Índia, es beneficiaren o influenciaren sobre elles. O… quan la força bruta impera…
-EEUU i Europa, si callen, en són responsables i còmplices de tant de dolor.

Jesús Moncho

Publicat el 27 juliol 2014

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat