DOS NO ES BARALLEN SI UN NO VOL
Hui, a Espanya, hi ha dos blocs socials, o polítics, enfrontats i a la grenya, perquè un d’ells no reconeix l’altre, o el desqualifica, o el deslegitima. 
Hauríem de dir, ans de res, que Espanya és una agregació d’individus i de pobles, lliurement expressada, lliurement decidida, i lliurement mantinguda o renovada; no existeix, en democràcia, cap “apriorisme”, ni cap destí immarcescible o bíblic. Estos elements anteriors, en l’Absolutisme, podien donar-se a la força, però en democràcia només poden regir-se per la lliure voluntat.
I, així, arribem a l’essència del sistema polític actual imperant a Occident, fonamentada en dos “principis” bàsics: el Principi Democràtic, i el Principi Legal. És a dir, l’única força reconeguda és o està en la “sobirania popular”, de la qual deriva, a posteriori, el Principi de la Llei o norma jurídica, la qual sempre expressarà o representarà la voluntat popular. O dit en altres paraules, la Llei s’adaptarà a la voluntat de les gents, i no podrà mai obturar-la (així, si la gent vol i accepta el “divorci”, no hi ha cap prejudici o mandat esotèric per no emparar-lo legalment).
Hui a dia, a Espanya, el bloc social progressista no vol que governen PP/VOX, no han aconseguit majoria parlamentària. Sí han aconseguit eixa majoria democràtica els del bloc polític progressista. Tanmateix, els de l’altre bàndol el desqualifiquen, el deslegitimen, i tiren la gent al carrer i agiten les Institucions, diríem nosaltres, no contra el Govern de Pedro Sánchez, sinó contra la voluntat de les gents, lliurement expressada en les urnes.
Addueixen que la Investidura de Sánchez va contra la igualtat dels espanyols, o que ho paguem o pagarem tots els espanyols, i que, Marededeusantíssima!, és una “dictadura”. Perquè propugnen una Llei d’Amnistia, una condonació del deute autonòmic, i, afirmen els conservadors, que es privilegia unes Comunitats sobre d’altres. Com si la proposta progressista fora una pesta per a tots nosaltres.
En primer lloc, actualment no hi ha igualtat entre els espanyols. No hi ha igualtat en el finançament autonòmic: Cantàbria rep 3300 euros per habitant o Extremadura 3200 e, i el País Valencià 2500 euros per habitant, un 33% menys que les Comunitats més ben finançades per l’Estat (dades de 2019). Tampoc no hi ha igualtat en les eleccions, un vot valencià val la meitat que el vot d’un castellanolleonés: Castella-Lleó amb 2.400.000 habitants té quasi igual número de Diputats al Congrés espanyol (31 dip.) que els valencians (33 dip., amb el doble de població, 5.000.000 hab.); i si parlem de senadors, Castella-Lleó en té 39 senadors, i el País Valencià 18 senadors. No hi ha igualtat en l’ús de les llengües territorials o espanyoles: mentre una és un deure i obligatòria, les altres son només de dret o opcionals…
En segon lloc, la investidura de Sánchez no privilegia ningú ni cap Comunitat, simplement ve a desfer malentesos. Només donarem xifres de la primera dècada del s XXI, per tal de fer-nos una idea de la realitat galopant i colossal: el dèficit fiscal (diferència d’aportacions i retorns Comunitats/Estat) era de -200% per al País Valencià i per a Catalunya; cosa que representa per als valencians haver deixat de rebre anualment uns 1000 milions i escaig (Font: Beneyto, Cucarella, i Pérez: “Financiacio?n pu?blica de la Comunitat Valenciana y sus consecuencias econo?micas”).
I, finalment, Dictadura?, com s’atreveixen a catalogar un Govern elegit democràticament com a Dictadura?… En realitat, temen per la pèrdua dels seus privilegis, i acusen el bloc progressista d’il·legítim, i no es paren en paraules: “dictadura!”. Ells, que no volen renovar el Consell General del Poder Judicial en clara actitud insconstitucional; ells que van dir per ploma del seu portantveu al Senat: “Controlaremos la Sala Segunda (del T. Suprem) por detrás”; ells que van passar de tractar i solventar democràticament el “conflicte polític català”, confiant en els jutges i tribunals suposadament controlats segons les seues paraules.
Ara, tot torna o tornarà als seus camins: la via política per a problemàtiques de la mateixa índole; igualtat real per als individus i pobles, i no discriminació. Això disminueix els privilegis del bloc conservador, que es creu amo i senyor de tot. I constantment invoquen la Constitució. A vore si són ells capaços de complir-la.
Jesús Moncho
