Divideix i venceràs?…
La societat vol eixir del somni pesat de la Dana i les inundacions, però venen senyals contràries i confuses des d’alguns partits. Hom vol tranquil·litat i estabilitat per enfrontar els reptes socials i econòmics, i aclarir les coses perquè no tornen a passar. Hom demanda transparència i
exemplaritat de les Institucions i els seus representants, però es tapen o justifiquen males actuacions, es munten falses acusacions, es llancen fakes i boles… Alguns partits ajuden?, o molesten?…
Primer de tot, les instàncies polítiques, els partits, no tenen força per si mateixos, sinó a través de les masses socials que representen. I haurien de ser intèrprets i transmissors de les necessitats i anhels de la societat per a la seua solució. Un mecanisme subtil per apropiar-se d’aquesta força social és neutralitzar o sufocar o engalipar el lliure joc de la manifestació de les demandes socials, i en el seu lloc hom col·loca el propi partit al capdavant de l’orientació i direcció de la societat, arraconant el sentir espontani de les gents. I sembla que la societat es deixa…, però, en este cas, s’ha manifestat clarament al carrer.
Els mecanismes subtils continuen, estan aquí. Crear una imatge distorsionada de la realitat (per exemple, el “Llevant feliç”; quan s’ha desfet tota una horta, s’ha externalitzat de València ciutat, per col·locar-ho en zones inundables, el soroll i el desgavell de polígons industrials i carreteres i vies…), o dibuixar una cara negativa sobre els oponents polítics (poc patriotes, traïdors, radicals, violents…), acaparant i arrogant-se de boqueta l’exclusiu paper de les essències pàtries, és la vareta màgica que pot funcionar fins a un cert temps. És el tempo necessari per introduir o mantindre el seu modus vivendi, el d’ells, el neoliberalisme dels mercats i dels poderosos contra les persones, no fer les infraestructures necessàries, una educació classista, la devaluació dels salaris, la culpabilització de viure per damunt de les possibilitats, anihilació de la força sindical…; és el temps necessari per a l’èxit de pocs i la ruïna de massa gent.
Col·labora a tot açò el fet que alguns votants somiadors projecten en el seu imaginari un món fora de la realitat, de meravelles, enlairat o irreal, sobretot: no pagar, però rebre tota mena de subvencions en forma d’escoles concertades per als seus xiquets, pensions per als seus majors, bones carreteres, exempcions i ajudes fiscals…, etc. etc. Contribueix la manipulació d’algunes tribunes mediàtiques i les cloaques anquilosades de l’Estat (policia patriòtica, sectors de la Judicatura…). Té una influència gran el fet que la nostra societat és dual en l’ús de les llengües, valencià i castellà, enfrontant uns amb altres en detriment del foment del respecte i la tolerància i el consens, amb la qual cosa, sense ser-ne conscients, es neutralitza la cohesió i força social. I…
En l’horitzó es veu la figura de Trump i el trumpisme, que gent com Milei o Meloni o Orban… ja porten a cap. El camí de deslegitimar-ho i atacar-ho tot condueix, no a la solució dels problemes, sinó a l’increment dels mateixos, cosa que, per descomptat, no ens mereixem els sofrits ciutadans. Necesitem que ajuden, que treballen, però si no volen treballar, que no treballen, però que deixen treballar…
Jesús Moncho
