Jesús Moncho Pascual

Cortigreen S. L. ha tancat

Cortigreen S. L. ha tancat. Empresa d’aluminis, cobertes i para-sols, ja fa temps que ha tancat a Alacant. Però, per inèrcia, continua sent anunciada com a tal en una pàgina web dedicada al món dels tubs i les cobertes. Els seus treballadors o, qui sap?, els seus amos com a autònoms, estan al carrer. Desocupats. Formant part d’eixe 23% d’aturats al País Valencià (20% de mitjana a Espanya). A l’espera de poder reincorporar-se al món del treball o, per contra, rebre els subsidis corresponents fins al termini adient. No sabem si algú els ha dit que, en el món de la construcció i activitats complementàries, no tornarà a haver treball. Si més no, treball en els nivells anteriors. Hom calcula que eixes activitats tornaran en una tercera part, quan es normalitzen. En molts llocs, com ara la Marina Alta (Xàbia), arribaven a un 23% de la població activa. Un 15-16% ja no podran treballar en la mateixa activitat. Què faran?

La resposta és necessària i, mentre no arribe, es torna angoixant. I mentre estem a l’espera, salten dues qüestions més: què saben fer eixos treballadors, i on ho podrien realitzar. És a dir: qualificació o capacitació, i punts de producció (empreses o activitats). Està clar que pastar ciment o muntar estructures i cobertes ja no serà passaport per trobar faena. Economies basades en ocupacions de baixa qualificació que, al seu temps, són de societats amb fort fracàs escolar, està clar que són economies condemnades a un incessant increment de l’atur laboral o, per desgràcia, a un estancament en l’atur per llarg temps. Espanya encapçala en la UE l’índex d’ocupacions elementals, i també l’índex d’abandó escolar (aquí Portugal ens supera).

Per una altra banda, on podrien anar a treballar? Quines noves empreses? Estem tots badant perquè torne la construcció a moure, encara que dos terços dels seus treballadors anteriors seguirien quedant-se sense faena. I, mentrestant, què fan els treballadors de Cortigreen? Uns diuen que la culpa és tota dels immigrants, que els han furtat, a més de la faena, la preeminència en la recepció de servicis i ajudes. Pobrets immigrants!, no sabien quan Aznar els deixava entrar que serien carn de canó. Uns altres treballadors prenen el sol (no estudien). I, queden-se d’una peça!, uns altres reben encara alguna petició de col·locació de coberta, van a la casa del demandant, prenen mida i fan pressupost, cobren el 50% per anticipat, i “si t’he vist ja no me’n recorde”.

Eixe és el repte: quines noves empreses o activitats? Seguir la senda dels subsidis o de les jubilacions anticipades no solventa (realment) res als efectes d’acabar amb l’atur. Adorm la societat. El repte està en la formació constant del treballador, en l’abandó de la mentalitat especulativa i fàcil de la classe empresarial (la rajola, comprar-i-vendre, corrupció administrativa…), en la incentivació de noves activitats (indústries del coneixement, noves tecnologies, preparats alimentaris i biotecnologia…), i en què la societat sencera (treballadors i empresaris) s’ho creguen.

Mentrestant, com que la culpa la té (per decret) Zapatero, el PP es dedica a fomentar tots estos prejudicis en la gent per a què res no canvie, a l’espera de tornar a guanyar el poder amb el concurs d’estos treballadors (i empresaris) damnificats. Visca la demolició social!

Jesus Moncho

Publicat el 25 novembre 2010

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat