Jesús Moncho Pascual

Cap a on va el turisme?

És indubtable que la platja és, encara, el primer motiu dels desplaçaments turístics. El turisme de sol i platja és, per tant, la “joia de la Corona”. Dos recursos, el sol i la platja, que la Natura ens dóna graciosament. Alguna cosa haurem de posar nosaltres. I és aquí on entra allò que distingeix les destinacions turístiques, allò que les caracteritza i defineix. En primer lloc, l’atenció i servici, conseqüència de les infraestructures i equipaments més el material humà. Com igualment, al mateix nivell, allò que s’anomena Producte Turístic, és a dir, l’oferta concreta i singularitzada de cada lloc.

Però, abans de continuar, hauríem de tindre present que el turisme de sol i platja té una punxa, presenta un handicap: i és que sempre és la mateixa cosa, sempre és idèntic…, sol i platja. És previsible. Cosa que ens ha de dur a buscar-li algun plus, alguns complements necessaris. I, a més a més, hem de tindre en compte que les destinacions mediterrànies nostrades tenen un competidor fort en el Mediterrani oriental. Turquia puja la seua quota de mercat un 13%, Egipte un 19%, segons Exceltur, i Espanya en conjunt abaixa un 2%, al llarg de tot l’any passat 2008 (59’2 milions de visitants en 2007, 57’4 milions en 2008). Som cars (com França i Itàlia), però millors. La nòvia guapa, com la tela bona, sempre s’ha de fer desitjar. Però, per invertir o aturar la tendència crítica momentània, no està tant en perseguir o procurar un increment de la demanda (ai!, la quantitat= dispendi de recursos), sinó en perfeccionar l’oferta, en ares d’optimitzar el rendiment econòmic (benvinguda qualitat): menys turistes, però que es deixen més diners. S’ha d’atacar calfant-se el cap en l’increment dels índex de qualitat i especialització, fugint de la rebaixa o competitivitat en preus que mecànicament porta a la degradació del Producte.

Bé. Totes estes estes noves tendències o reorientacions han d’anar en alguna direcció, cap a algun punt. Cap a on? Tal volta les preferències actuals dels turistes siguen el millor indicador. Tres són les grans línies de preferència turística actual o, al menys, les més emergents i notòries: turisme urbà i cultural, exotisme, i destinacions especialitzades.

Pel que fa a l’especialització, hem de fer notar que les tres grans ciutats de la Marina Alta (Dénia, Xàbia, i Calp) ofereixen i competeixen en les mateixes coses. Potser això siga una dispersió d’energies; poc aprofundiment. Una distribució i especialització de les tasques en cada lloc oferiria millor producte a l’usuari, que, en la diversitat i complementarietat del conjunt Marina Alta, veuria augmentada la seua atracció i, no cal dir-ho, veuria augmentada probablement la seua satisfacció. En la identitat de cada lloc està la base de la seua transformació especialitzada. Així, Dénia: àrea d’assessorament, finances, comunicacions, activitats culturals, sanitàries, educatives… Xàbia: ciutat de la vela i les activitats subaquàtiques, posseïdora d’un immens patrimoni natural, arquitectònic i etnogràfic susceptible de ser transformat en infraestructures i circuits culturals i per extensió en infraestructures turístiques… La singularitat d’uns paisatges de valor incommensurable en el mercat turístic de hui com les Juvees, barranc de l’Infern, L’Almisserà i tants d’altres, base d’un turisme rural i senderisme d’alt valor… L’eix Gata-Pedreguer-Ondara: nou nodus de relacions mercantils, empresarials i de servicis, d’una potencialitat incalculable com a àrea logística de tot el conjunt comarcal, més per a les noves indústries del temps present, com són la domòtica de tantes cases i construccions, les energies renovables… Recerca d’activitats desestacionalitzadores, com la Ciutat de l’Esport i l’Alt Rendiment de la Marina Alta… O crear valor afegit amb el nom o la marca “Marina Alta”, o identificant productes singulars i propis com el boga marí, la gamba roja, el moscatell, l’embotit…

Quant al turisme urbà i cultural, és obvi que no som Bilbao, Sevilla o València, però sí som posseïdors d’un immens patrimoni històric i cultural que hem de posar en valor tal com véiem per a Xàbia; fins i tot, petits parcs temàtics etnogràfics. Però més enllà de l’oferta pròpiament autòctona, cabria intentar integrar-se en els circuits nacionals o internacionals de grans esdeveniments i celebracions, on podem competir amb gran dignitat, com són la pesca, les regates (regata “Diana de Oro”, de Dénia), la cacera, les artesanies, o l’art rupestre…

I què direm sobre l’exotisme? Literalment vol dir “allò de fora, extern”, però la gent ho interpreta com “allò estrany, allunyat, gens comú”. Eixir de casa ja és estar en camí de l’exotisme, i actualment estem en la revalorització d’allò menudet, d’allò local, d’allò natural. D’allò singular. La Marina Alta és tot això. És un parc temàtic natural. Ara cal que nosaltres ens ho creiem i actuem en conseqüència.

Jesús Moncho

Publicat el 11 juny 2009

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat