Jesús Moncho Pascual

Candidat Tamames (a Presidència de Govern)

Ramón Tamames: candidat a la presidència de Govern d’Espanya. És el seu desig, no sabem si de molts també; del cridaner Abascal, sí. El que sí sabem és que és l’esperança de pocs, i el temor de molts per si la democràcia decau. A eixos voxeros els agrada, no la brega democràtica, simplement els agrada la brega. Serà l’elegit, Tamames?..Ramón Tamames - Revista Registradores de EspañaTamames, tot un expert en evolució de pensament, del qual esperem que no s’identifique amb els tambors (disbauxa) ni amb el putxero (componendes) mostrats en l’escut de l’historiat municipi castellà “Tamames” d’on prové el seu cognom. De moment, Tamames només és candidat. 

Juguem una estoneta, si ens permeten, amb les paraules: Candidat, en els temps clàssics, era qui portava la toga candida, perquè era la toga tractada amb un midó especial per a ressaltar el color blanc, quan es presentaven a càrrecs públics, i així ser clarament distingits: eren els vestits de blanc, els candidati… Com que resulta que els xiquets infants també vestien d’eixe color, de blanc, d’aquí procedeix l’expressió “eres un càndid” o “una ànima càndida”. Esperem que el Tamames faça honor a la paraula, que siga càndid, i facen, ell i l’Abascal, les coses amb puresa o amb la innocència d’aquell que, com els xiquets, no té dobles intencions.

Tamames, candidat a president! President (de prae sedere/estar assentat al davant)és el qui, òbviament, s’assenta davant de tots o enfront de tots, i des d’eixa posició ve obligat a dir o predicar coses assenyades, tal com la Història ens mostra en nombroses ocasions, per exemple, Abraham Lincoln exhortant-nos: “Val més cedir el pas a un ase, que no deixar-se pernejar per ell”; o simplement, tal com Mariano Rajoy va dir…: “Un plato es un plato”…

Però no és prou que el personatge estiga assegut davant de tots. Ha d’haver-hi alguna cosa més, quelcom que ressalte eixa presència. Ja la mateixa Bíblia, en l’Apocalipsi, ens diu: “i vaig vore col·locat enmig del cel un TRON, i sobre eixe TRON vaig vore al magnificent, assegut”. Efectivament, es requereix d’algun recurs extra, que ressalte el protagonista, és a dir, en este cas, la cadira on assentar-se, que ha de ser grandiosa o excelsa, excelsitud transmissible a qui l’ocupa: el TRON. Tot i que alguna poltrona de gran personatge o de gran president puga arribar a no valdre ni tant sols una xufla, com la de l’extinta CAM, que acabà venent-se tota ella sols per “1 esquifit euro”.

I, a més a més, falta un segon element; mireu: “Zeus-Júpiter està assegut en un tron fet d’or i marfil… i en la mà esquerra porta un CEPTRE adornat de múltiples metalls”. Sí, el CEPTRE (la vara de comandament) del governant, igual que els pastors, per a dirigir el seu ramat. Vara de comandament de la qual mai cap governant no pot desprendre’s ni donar o cedir-la, ni tan sols al rei per cortesia. Atenció!, eixos estranys alcaldes que ofereixen i donen la vara de comandament a verges i sants: estan prevaricant!

Algú dels dos, Tamames o Sánchez, serà (o continuarà sent) el president de Govern (de gubernum/timó d’una nau),d’on l’expressió gubernare/guiar la nau, tasca molt arriscada i molt valorada; encara que hi havia algun espavilat que volia enginyar-se-les o inventar-se allò de gubernare e terra/governar la nau des de terra, equivalent a la nostra torejar el bou des de la barrera. És que el terme i concepte NAU era cabdal i important en aquell temps, el qual, fins i tot en l’actualitat, ha passat, per exemple, a espais simbòlics, tals com el d’informació i l’usuari virtual, anomenats cibernauta, internauta, i cibernètica…; i el propulsor de l’embarcació, el vent (wind en anglés), ha donat window (forat per on entra el vent/wind), que és el sistema/operador d’Internet.

Acabant ja, proclamaríem que el contrari de govern seria desgovern, que vol dir mala direcció, mala marxa. És el que està passant ara pertot arreu?…, un món en què s’ha instal·lat un complex sistema de mercat transnacional, o una mena de “societat global de risc”, on si falla el sistema bancari internacional (bambolla immobiliària), caiguem tots de cul; si falla l’equilibri mediambiental (no atenció al canvi climàtic…), entrem tots en gros perill; si falla el respecte a la multilateralitat, tot són guerres i maldecaps (Rússia/Ucraïna…); i si de cas hi ha un accident o avaria al Canal de Suez, tot el comerç mundial pateix un col·lapse amb efecte dòmino de varis mesos en la cadena de subministraments… 

No obstant això, escoltem què ens diuen les Muses, també filles del gran Zeus olímpic: “Ai!, homes ximples, sabem dir moltes mentides paregudes a veritats, però també sabem, quan volem, cantar les veritats. I la veritat només té un camí: el del bon govern”.

Jesús Moncho

Publicat el 15 març 2023

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat