Boluda versus Baldoví
Vicente Boluda, empresari líder del remolc portuari a Europa, i, ell mateix, president dels empresaris valencians, diu que el port de València s’ha d’ampliar, com també diu que s’haurien d’abaixar els impostos, i creu, com la gran part dels seus col·legues, que no s’hauria d’apujar el salari i creu que les Administracions haurien d’incrementar o complementar la part salarial dels treballadors. O siga, per si no havia quedat clar, el cost per a l’Estat; els beneficis, per al senyor empresari. I Joan Baldoví diu que el port no s’ha d’ampliar, que és perjudicial per a tots. Resulta que el mateix empresari reconeix que en 2022 el trànsit portuari de contenidors al port de València es va reduir un 7,7%, tanmateix defensa el manteniment de les obres i ampliació del port, a l’uníson que la María José Català (PP), que diu que, amb la no ampliació, es vol beneficiar el port de Barcelona. Ja la tenim! El dimoni català pel mig (segons boca dels de sempre). Anem a vore, que parle qui sàpiga! Què diuen els científics sobre el tema? Una comissió integrada per experts de la Universitat Politècnica, de la Universitat de València, de la Universitat Catòlica, del món de l’empresa i de la investigació, afirmen que «el port és el principal problema de l’erosió de la restinga (bancs d’arena submergits o vistos) i recomanen desmantellar infraestructures sobre línia de mar inoperatives». I Costes alerta que és la principal amenaça sobre l’Albufera. Per si no havia quedat clar, el senyor Boluda defensa els seus interessos (legítims) contra l’interés general (més legítim encara), contra la protecció del territori, contra els ecosistemes i la biodiversitat, i contra el sentir i la necessitat dels pobladors dels llocs, diu Baldoví. I, clar!, ho hem de pagar tots per a l’interés de l’empresari, per al perjudici del territori. Ens diran que són «llocs de treball» que es perdran. Ploren per eixe grapat de treballs que es perdran, però no ploren pel territori que degradaran, no ploren pels llocs de treball de les famílies hortolanes perduts, no ploren pel perill en què han posat i posen l’Albufera valenciana i les seues famílies. No ploren pels danys i costos subsegüents contra el territori i l’economia, que haurem d’assumir i pagar tots els valencians. Resulta que, al Parc de Doñana d’Andalusia, el Govern d’Espanya, el PSOE com a partit d’Estat, els científics i la Unió Europea, tots diuen que s’ha de respectar el territori i la biodiversitat, tots contra els interessos econòmics particulars, però a València molts fan «xec», se’ls afluixen les cames, i donen suport a uns empresaris que necessiten que trenquem el territori i, damunt, que ho paguem tots. Perquè ve el dimoni català. Cantineles i milongues, les de sempre… Qui els dirà les veritats del barquer?
Jesús Moncho
