AUTOR
JESÚS MONCHO PASCUAL natural de Gata de Gorgos (15-5-1948), a la Marina Alta, ben prompte, als deu anys, va abandonar el seu poble per partir cap a València a cursar estudis. Al llarg dels temps de Facultat va conéixer i viure els anys dels moviments estudiantils dels 60, i posteriorment els de la transició política. Professor de Llatí ja, finalment es radicà a l’Alacantí, a Sant Vicent del Raspeig. D’ençà, ha col·laborat en periòdics i revistes de tots els àmbits. Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
DIARI INFORMACIÓN
ARTE Y LETRAS, Suplement cultural-(Diari) ¿Para qué la escritura en plena era de la globalización?
(Autor) L’escriptura antigament era un vehicle de cultura, de plaer, fins i tot un indicador d’estatus social. No hi havia la gran oferta cultural i d’entreteniment que hi ha ara. Allò escrit tenia prestigi (“coge uno de estos libros, y rodeámonos de él más de treinta, y estámosle escuchando con tanto gusto, que nos quitan mil canas”: Don Quijote, Cap. XXXII). En l’era de la globalització la literatura es mercantilitza, i tendeix a vulgaritzar-se en un missatge senzill i estàndard per a grans consumidors (el best-seller). En aquest context, haurem de tractar de preservar la literatura com a missatge obert des d’un autor que crea lliurement cap a un lector que recrea igualment en llibertat, en oposició al missatge tancat i conatiu, propi de la indústria comunicacional actual, que representa un poderós entramat econòmic.
-¿Puede o debe la escritura seguir cambiando el mundo, si es que alguna vez lo hizo?
Canvia el món qui té poder de decisió per a fer-ho, és a dir, els poders fàctics: econòmics, político-militars, religiosos. El llibre no té poder. Té màgia. La màgia de penetrar la ment i el cos d’aquells que, possiblement, pendran decisions des de les seues esferes d’influència. Pensem que dos dels llibres més llegits en la Història han estat decisius: la Bíblia, i el Capital.
-¿Resulta plural la realidad literaria española o reductora?
Si la realitat espanyola és pluricultural i diversa, les manisfestacions culturals, en aquest cas les literàries, han de ser també plurals i diverses. Qui ho entenga açò com un fenòmen reductor (empobridor), ho fa des de la seua òptica xauvinista i excloent. La varietat és enriquidora en tant que aporta diversos focus sobre la realitat. La literatura i cultura espanyola (en castellà) s’haurien d’obrir i escoltar o emparar les manifestacions en les altres llengües espanyoles, i anar removent estancs i barreres com: escassa acceptació dels autors en català traduïts al castellà, Institut Cervantes promocionant només el castellà, possibilitat d’estudiar en castellà a Barcelona o a La Vila-Joiosa però no en català-valencià a Madrid o a Ciudad Real…
