Jesús Moncho Pascual

Any bixest

Resultat d'imatges per a "año bisiesto"En el principi dels temps, l’any seguia el cicle lunar. Els mesos tenien quatre llunes, de set dies de duració cadascuna, 7×4=28 dies. Òbviament, l’any era de duració més curta i creava disfuncions. Quan Juli César, cansat de problemes d’intendència militar per mor de les datacions, estableix que l’any cronològic ha d’adaptar-se a l’aparent òrbita solar, d’una duració de 365 dies i ¼ de dia, és quan la duració de l’any queda fixa i concreta, i roman oberta la via a incorporar eixe ¼ de dia perdut afegint un nou dia cada quatre anys, que entre nosaltres és el 29 de Febrer, però que en Roma es repetia, es doblava, el dia 6 de febrer (a.K.M.), anomenat BIS SEXTUM (a.K.M.), i d’aquí el títol d’any BIXEST (BISIESTO en castellà).

L’any bixest sempre cau en anys parells, com enguany 2020. I dóna la casualitat que els anys bixestos són sempre els anys de les Olimpíades, enguany a Tòquio (amenaçada de suspensió pel Coronavirus). Però, com és que el mes de febrer era i és el més curt de l’any i per què el dia extra de l’any bixest es posa en Febrer?

Els savis de Juli César van comprendre que la divisió alterna dels mesos en 30 dies o 31 no donava exacta per a la suma de 365 dies de l’any, de forma que un mes havia de tindre menys dies: i este mes va ser febrer, que va baixar de 30 dies a 29. Però després d’aprovat el nou calendari per Juli César, amb el seu nom incorporat a un mes de tants (Julius/Juliol), el Senat de Roma va decidir que el seu successor, l’emperador Octavi August, també havia de tindre nom en el calendari (el mes següent Augustus/Agost). I que este mes d’Augustus, saltant-se l’alternança, havia de tindre els mateixos dies que Juliol, és a dir, també 31 dies, perquè Augustus no era menys que Julius Caesar. Per la qual cosa, per allargar Agost, li van llevar el dia a febrer, que va tornar a baixar de 29 dies a 28. Finalment, davant la decisió d’afegir el dia extra cada quatre anys (any bixest), estava clar que aniria al mes més curt, és a dir, a febrer.

Però, així i tot, encara hi havia un desfasament d’uns segons cada dia. Això va fer que el Papa Gregori XIII, al S. XVI i a instàncies del Concili de Trento, després de rectificar el calendari, determinara que els anys acabats en 00 només serien bixestos cada 400 anys, com així ha sigut l’any 2000, però no ho serà el 2100, ni el 2200 ni 2300.

Amb tant de canvi, pot ser que d’aquí vinga l’expressió «Estàs fet un calendari», és a dir, eres un desastre, a resultes que el calendari vol ser perfecte i no acaba mai de ser-ho.

Ja sabem que bis (com BIS SEXTUM) vol dir dos o doble, i d’aquí infinitat de paraules que comencen per bi o bis, tals com:bisexual (dos sexes),besàvia, bilingüe… Però deixeu que reparem només en unes dos de la parla quotidiana:

-Una tradicional: Bescuit o Biscuit (Bizcocho) del llatí BIS COCTUM, dos vegades cuit. Era el pa cuit una vegada i després una altra per a llevar-li tota la humitat i deixar-lo completament sec; se’l coneixia amb el nom de galeta o bescuit, i era la ració de pa per a les navegacions de llarg trajecte, perquè així no es floria el pa.

-I l’altra, més moderna: El Bit, com a unitat mínima d’informació emprada eninformàtica, és a dir, el Bit és el Sancta Sanctorum a partir del qual s’ha desenvolupat la informàtica; iBit és l’acrònim de Binary digit (dígit binari).

Ja sabem que tot allò bo es demana que es repetisca, que es faça un BIS. Els anys bixestos són i han de ser, no cal dir-ho, bons.I, ací i ara, el BIS serà: què vos ho passeu bé!, una i una altra volta!

Jesús Moncho

 

Publicat el 8 març 2020

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat