Jesús Moncho Pascual

2 h 45 min: Alacant-Dénia

2 h 45 min, més els espais d’espera, és el que tarda el Trenet Alacant-Dénia (horari oficial FEVE-FGV). Açò, en els temps de l’Alta Velocitat i dels processos de producció «Just in time». Som així o ens fan ser així. L’alternativa: l’autopista AP-7 de peatge, al preu de 11’30 euros el trajecte Ondara-Alacant per a un vehicle de pes mitjà. Una furgoneta de repartiment de bossos i maletes de Pedreguer o Gata, o un turista de Calp, ho tenen dur, prou dur. L’activitat industrial o turística de les comarques del nord d’Alacant està gravada. 

Les infraestructures són el factor base del desenrotllament dels territoris. Qualsevol objectiu econòmic es torna onerós o inviable sense l’existència o establiment de les infraestructures adients i necessàries, que estan en el punt de partida nº 1 de tot procés econòmic. Els nostres polítics fan i han fet gala de no tindre l’ull molt ben obert. Encara tenim els principals aeroports i ports de recepció de mercaderies (València, segon port d’Espanya) i de trànsit turístic (L’Altet, quart aeroport d’Espanya) sense comunicació ferroviària de via ampla amb les conurbacions de les comarques de les Marines a més de bona part de la Safor i, per tant, sense comunicació de tren de via ampla per la costa Alacant-València. Sobretot, tenint en compte que el 75% de la població del País Valencià viu i treballa a la franja litoral. Més uns 900.000 flotants. I, simplement, el 10 primers kilòmetres des de la línia de mar contenen el 50% del total del sòl urbanitzat en terres valencianes.

El resultat és la ralentització de l’economia valenciana, on difícilment es poden aprofitar i dinamitzar les sinèrgies creades en totes estes zones de progrés. On està la priorització de necessitats i objectius? Qui decideix? Per què no posem a referèndum ciutadà si volem tren per la costa, o aeroports sense avions, Corredors Centrals, o Ciutats de la Llum?

Ara ens diuen (Generalitat Valenciana a Ministeri de Foment) que el projecte Gandia-Dénia-Alacant és viable i ens costarà 955 milions d’euros (anteriorment s’havia pressupostat en uns 1300 milions). Recordem que ja a les darreries del segle XIX van començar els estudis i projectes de via ampla Alacant-Dénia per part del promotor Juan Bautista Lafora, que finalment es van reconvertir en l’actual trenet de via estreta. Quan, a principis dels anys 70, el tren de via ampla va arribar a Gandia, ja se’ns va prometre la continuació immediata a Dénia, que fins i tot va reservar terrenys per a la nova estació. Siga com siga, en 1998 Foment torna a encarregar un nou estudi que no arribà mai a cap plasmació real d’execució. En 2004 s’anuncia la conveniència d’un nou estudi de viabilitat (una altra volta) per part de Foment, que s’allargarà fins el 2007. I en 2011 el ministre José Blanco i la Generalitat firmen un conveni per a impulsar el projecte, del qual ara, en estes dates (arriben eleccions), la Generalitat ha dit que és viable.

Però el Ministeri encara té dos anys més per a emetre la seua consideració. Per temps que no siga. Després, si la decisió a tant d’estudi és afirmativa, encara quedarà la tramitació i licitació i adjudicació del projecte. I, finalment, l’execució. És a dir, es pot eternitzar, ens mostra l’experiència. I sembla que, si la nostra paciència no és eterna, alguna cosa haurem de dir. Doncs, sí: parlar alt o… paciència franciscana.

Jesús Moncho

Publicat el 11 desembre 2014

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat