“Pava borratxa”
El nom, “Pava borratxa”, ens posa en alerta. I si aclarim que és un guisat del Baix Segura/La Vega Baja encara ens mou més la curiositat. Singular i especial serà. Per la denominació, pel concepte, o per l’exotisme del lloc d’origen en qüestió. De totes maneres, què ens estranya? Ja sabem que els valencians som especialistes en grans i singulars plats: la paella, l’allipebre, l’arròs amb fesols i naps, la coca, faves sacsades, berenaret de Pasqua,… “pava borratxa”…
(Gall dindi, titot, indià)
Tot arranca quan a Callosa del Segura (allí on encara se sent dir “pésoles”, “espolsar” o “triar”…), al s. XIX i començaments del XX, el conreu del cànem per a la cordelleria els procurava els mitjans de vida. Esplendoroses espardenyes, sacs o envasos, cordes i xàrxies, eren el seu resultat, abans que el jute i les fibres sintètiques acabaren finalment amb el cànem. La població se n’ocupava. Tots contents. De les sobralles després de menjar i beure en els descans de les faenes, criaven, als camps i llocs de treball, aus indians, titots, que els naturals en deien “pavos”, de bona presència, igual com s’anomenaven les coses bones, per example, els bitllets/”pavos”, o els i les joves de bon créixer, “pavos/paves”. Nom que prové de la deessa Hera/Juno, esposa del gran Zeus/Júpiter, la qual necessitava mil ulls per davant i per darrere (igual com el paó reial els té pintats per tot el plomatge) per a vigilar el seu fester i “acaçafaldes” marit.
Però, per què “pava borratxa”? És que amb un embut omplien de licor el pap dels titots abans d’entrar en cuina?…: Tot el món té consciència que les aus necessiten covar els seus ous, i, perquè això anara bé, els callosins sucaven el pa i el segó amb vi, de forma que les “paves” (cinc o sis per titot mascle) prengueren força, es trobaren a gust, calentetes, no s’alçaren a trotxar, i suaren (de calor) els ous covats. Després de la faena ben feta, després de la covada, a la “pava” ja només li quedava, ara, que ser carn d’olla. Però una carn perfumada, ben aromatitzada de vi. Per al putxero. De “pava borratxa”. Quin paladar!
Ja sabem que a molts llocs fan i presenten el “pavo” a taula, ja siga en el ThanksGivingDay per allà lluny, ja siga en la Nit de Nadal per ací a prop, però no el coneixen tan aromatitzat, perfumat de vi. Només al Baix Segura/La Vega Baja. On diuen que els déus volien posar el verger més bucòlic del món, però bé es confongueren o bé van parar simplement allà a la feliç Arcàdia; tot, tal volta, fruit del destí o de la casualitat; potser. Ara, a Callosa del Segura, ja no tenen conreu del cànem, ni artesanies ni fàbriques del cordell, ni tant sols aquell bucòlic verger, però…, si hi aneu, sabeu que podreu trobar un gustós i vistós putxero. Sí, de “pava borratxa”.
