Jesús Moncho Pascual

”AUREA MEDIOCRITAS”

 Ni massa ni poc: el punt mig. Això ve a significar el concepte “aurea mediocritas” expressat pels poetes clàssics. Ni passar-se’n, ni no arribar. Clar!, hom pot pensar que la millor manera d’aconseguir això és “anar amb mil peus”, “no eixir-se’n de mare”, estar-se quiet o quedar-se on estàvem. Si no em moc, no me’n passaré. El que passa és que tampoc hi arribe. Em quede curt sempre, em quede on estava: eixa és l’actitud, diguem-ne, conservadora. I, per tant, l’expressió “aurea mediocritas” pren un altre significat: “beneïda mitjania”, “beneïda mediocritat”.

Mi mujer, que manda en casa…”, deia Santiago Abascal, una manera de dir allò de sempre “la mujer en la cocina y con la pata quebrà”. O, si no, Tamames posava d’exemple una dona de finals del segle XV, Isabel la Catòlica, que manava, diu, més que el rei Fernado/Ferran. Sense aclarir-nos que eren reis de distints Regnes federats, i que, quan mor Isabel, Fernando/Ferran és nomenat “Regent de Castella”, no n’era Rei. O siga, capbussem-nos i diguem i fem allò de tota la vida, no ens esmarrem, abracem la beneïda mediocritat, i si topa dir alguna mentida, doncs diguem-la. Així, hui a dia tenim “Mazón reclamó ayudas directas a productores para renovar maquinaria agrícola, cambios varietales y tratamientos e inversiones (Levante, 26-03-23), però també “una bajada de impuestos para activar la economía valenciana. Clar!, inversions i diners (de paraula) que no sabem d’on eixiran, perquè, ja ho sabem, “abaixarem els impostos”, que, dit siga de pas, deuen d’estar per terra ja, perquè en totes les eleccions diuen el mateix “abaixarem els impostos” (o siga, minvarem els ingressos i recursos de l’Estat). 

L’actor mediocre, que diu i fa mediocritats, no fa avançar la societat, no contribueix al bé de tots o a l’extensió de drets per a tots. I escampa una ideologia perillosa, que pot comportar greus inconvenients; valga un botó com a mostra: mentre quasi un 75% dels ciutadans espanyols, segons enquesta d’eldiario.es, reconeix que el sistema sanitari espanyol ha perdut excel·lència, i, per a la seua regeneració, una majoria estarien disposats a pagar més impostos, tanmateix els votants del PP i de VOX només han manifestat estar a favor de pagar en un 39% (PP) o un 20% (VOX).

Front a tot açò, hauríem de dir que els drets de les persones van per davant. I allò públic, la defensa d’allò públic a través de l’Estat (que es nodreix d’impostos), serà garantia d’exercici d’aqueixos drets. Però, dins d’aquesta dinàmica, els liberals conservadors volen aprimar l’Estat, fer-lo desaparéixer en la mida del possible, sometent (privatitzant) els servicis públics a la lògica empresarial i el lucre privat (Sanitat privatitzada…); mostrant un gran afany per llevar traves, per desregularitzar, siga en el mercat en general (flexibilització laboral o acomiadament lliure…), siga en la banca i les finances en particular (poder realitzar especulacions o inversions de risc amb els diners dels clients…), siga en el consum (llibertat de preus o d’horaris, o “a mi nadie me va a decir cuántas copas de vino he de tomar”, Aznar; “Soy adicta al humo de los coches, echo de menos el atasco en el que me crié”, Díaz Ayuso); siga en manca de despesa social o pública (agricultura valenciana o infraestructures…), perquè han reduït els impostos (ingressos de l’Estat) en benefici dels qui més havien d’aportar … O siga, dient desficacis i mentides, per tractar de beneficiar els més potentats (que són els qui tenen els mitjans de comunicació, les portes giratòries….). Aurea mediocritas…

Jesús Moncho

Publicat el 6 abril 2023

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat