Jesús Moncho

Monsenyor Rouco dixit

25 juliol 2010

“Es muy difícil poder admitir que sea libre el aborto en las 14 primeras semanas del embarazo”. I el mossèn acaba afirmant que per a tot polític “otra cosa es qué hace con su conciencia ante una ley (actual Llei de l’Avortament) que es injusta”. I conclou: “debe renunciar al cargo”. I problema resolt.

A més de Rouco Varela, tots nosaltres també tenim opinió. Sabem que les societats modernes, front a la possibilitat o necessitat de la interrupció voluntària de l’embaràs, ens debatem entre la total despenalització, o, per contra, la total criminalització, bandera aquesta darrera pròpia de forces tradicionals o ancorades en l’immobilisme. Segueix llegint »

Símbols sagrats?

23 juny 2010

Actualitat

No hi ha símbols sagrats, intocables. La nit del 9 de novembre de 1989 assistíem, des del sofà davant el televisor, a la caiguda del mur de Berlín. Saltava a colps de picoleta i a grapats. S’havia instal·lat la revolució sense sang, la revolució esperada, la revolució interioritzada o individualitzada. Es va definir per alguns com la fi de les utopies, Segueix llegint »

Viaje con nosotros

23 juny 2010

VIAJE CON NOSOTROS

Sí, viaje con nosotros. A un paraíso sin fin. O como quieran anunciárselo los representantes o las agencias turísticas. Papel cuché, agua que se desliza en chorros de luz, cabañas exóticas, rascacielos eternos, atardeceres, lagartos de mil colores… La cuestión estriba en que quizá sea real la posibilidad de que exista, no un paraíso, pero sí un lugar que, por lejano, nos colme de satisfacción, puede que de asombro y placer. ¿Por qué no probar? ¿Por qué no intentarlo? Segueix llegint »

Juan sin neuronas

19 maig 2010

Juan sin miedo. Juan sin Tierra. Juan sin neuronas. Sí, a poc a poc, va acaparant títols sense parar l’impagable president de la Generalitat, que acaba de dir-nos que “hoy estoy más feliz que ayer”, després d’afirmar que “tot li fa riure”. És feliç l’home, i es riu. Que li farem. Eixe és el missatge. Uns altres, una mica més lluny d’ací, fan cara de pomes agres, com el Zapatero. No diguem el Toxo i el Mendes. Segueix llegint »

Monsenyor Rouco dixit

Símbols sagrats?

Viaje con nosotros

Juan sin neuronas

Novetats

Obra

PORTADA · AUTOR · ARTICLES · OBRA · "La creació" · ENLLAÇOS · CONTACTE


Monsenyor Rouco dixit 25 juliol 2010 “Es muy difícil poder admitir que sea libre el aborto en las 14 primeras semanas del embarazo”. I el mossèn acaba afirmant que per a tot polític “otra cosa es qué hace con su conciencia ante una ley (actual Llei de l’Avortament) que es injusta”. I conclou: “debe renunciar al cargo”. I problema resolt. A més de Rouco Varela, tots nosaltres també tenim opinió. Sabem que les societats modernes, front a la possibilitat o necessitat de la interrupció voluntària de l’embaràs, ens debatem entre la total despenalització, o, per contra, la total criminalització, bandera aquesta darrera pròpia de forces tradicionals o ancorades en l’immobilisme. Segueix llegint » Símbols sagrats? 23 juny 2010 Actualitat No hi ha símbols sagrats, intocables. La nit del 9 de novembre de 1989 assistíem, des del sofà davant el televisor, a la caiguda del mur de Berlín. Saltava a colps de picoleta i a grapats. S’havia instal·lat la revolució sense sang, la revolució esperada, la revolució interioritzada o individualitzada. Es va definir per alguns com la fi de les utopies, Segueix llegint » Viaje con nosotros 23 juny 2010 VIAJE CON NOSOTROS Sí, viaje con nosotros. A un paraíso sin fin. O como quieran anunciárselo los representantes o las agencias turísticas. Papel cuché, agua que se desliza en chorros de luz, cabañas exóticas, rascacielos eternos, atardeceres, lagartos de mil colores… La cuestión estriba en que quizá sea real la posibilidad de que exista, no un paraíso, pero sí un lugar que, por lejano, nos colme de satisfacción, puede que de asombro y placer. ¿Por qué no probar? ¿Por qué no intentarlo? Segueix llegint » Juan sin neuronas 19 maig 2010 Juan sin miedo. Juan sin Tierra. Juan sin neuronas. Sí, a poc a poc, va acaparant títols sense parar l’impagable president de la Generalitat, que acaba de dir-nos que “hoy estoy más feliz que ayer”, després d’afirmar que “tot li fa riure”. És feliç l’home, i es riu. Que li farem. Eixe és el missatge. Uns altres, una mica més lluny d’ací, fan cara de pomes agres, com el Zapatero. No diguem el Toxo i el Mendes. Segueix llegint » « Notícies anteriors Novetats Monsenyor Rouco dixit Símbols sagrats? Viaje con nosotros Juan sin neuronas Obra