S’acaba l’any. Sí, s’acaba l’any cristià o litúrgic, no el cronològic o solar. L’últim diumenge de l’any litúrgic, el 26-11-23, festivitat de Crist Rei, donarà pas a l’inici del nou any cristià, el 3-12-23, l’Advent (quatre diumenges abans del Natalici de Jesucrist), temps de preparació al Nadal amb l’exaltació, entre d’altres, de la maternitat de la Mare de Déu (8 de desembre), o la confecció i exposició de “Pesebres” (betlemets) premonitoris, o l’encesa de lluminàries preparatòries del solstici d’hivern o anunciadores de l’Estrella dels Reis perseguint el naixement del Fill de Déu. Tanmateix, per al llaurador tradicional, “cada cosa al seu temps: naps i cols a l’Advent!”: és el temps de l’esclat de les hortalisses de tardor. Segueix llegint →
Publicat el 27 novembre 2023
“El Papa es el representante del Maligno en la tierra”… “La mafia tiene códigos, la mafia cumple, la mafia no miente, la mafia compite. Entre la mafia y el Estado prefiero a la mafia”… Això ho ha dit el president electe de l’Argentina, Javier Gerardo Milei. I l’han votat, els argentins. Ja no cap allò d’”estem sonats o què?”. Ara tot és possible.
Segueix llegint →
Publicat el 27 novembre 2023
“Cada cosa al seu temps: naps i cols a l’Advent”. L’Advent, a més de ser temps de fred i vent, és l’esclat de les hortalisses de tardor, i l’aparici
d’amors post-estiuencs que en alguns pobles s’oficialitzaven penjant naps en els balcons de les xiques i cols en els dels xics, però, sobretot, és l’inici per als cristians de l’any i calendari litúrgic, amb el dit Advent, quatre setmanes o diumenges abans del Nadal. I, atenció!, pot ser el temps d’aparició de coses mai no vistes, o, almenys, de coses impensades fa no res de temps: per exemple, el Black Friday, el divendres a continuació del quart dijous de novembre, que és, entre els nord-americans (els amos del món, ja sabem), el Dia d’Acció de Gràcies. Segueix llegint →
Publicat el 18 novembre 2023
Hui, a Espanya, hi ha dos blocs socials, o polítics, enfrontats i a la grenya, perquè un d’ells no reconeix l’altre, o el desqualifica, o el deslegitima.
Hauríem de dir, ans de res, que Espanya és una agregació d’individus i de pobles, lliurement expressada, lliurement decidida, i lliurement mantinguda o renovada; no existeix, en democràcia, cap “apriorisme”, ni cap destí immarcescible o bíblic. Estos elements anteriors, en l’Absolutisme, podien donar-se a la força, però en democràcia només poden regir-se per la lliure voluntat. Segueix llegint →
Publicat el 18 novembre 2023