AYUSO I (primera) DE MARDID
“Quieren desmantelar la Comunidad (de Madrid), la casa de todos, y dejar a España sin capital… Están malbaratando una herencia de 
siglos… Yo no veo a ningún gobierno del mundo atentar abiertamente contra su capital, dividir España en territorios para darles cosas“…, va
dir la presidenta de Madrid, senyora Ayuso, referint-se a Pedro Sánchez, president de Govern, amb el mateix semblant inalterable com quan li va eixir de la boca aquell “hijo de puta” o “me gusta la fruta”… I, ara, ha denunciat el Govern de l’Estat davant del Tribunal Suprem contra el nou Pla Hidrològic del Tajo, perquè, diu l’Ayuso (El Mundo, 27-11-23), l’obsessió de Sánchez amb Madrid no té límits, i pretén que esta regió es rendisca por set. Segueix llegint →
Hauríem de dir, ans de res, que Espanya és una agregació d’individus i de pobles, lliurement expressada, lliurement decidida, i lliurement mantinguda o renovada; no existeix, en democràcia, cap “apriorisme”, ni cap destí immarcescible o bíblic. Estos elements anteriors, en l’Absolutisme, podien donar-se a la força, però en democràcia només poden regir-se per la lliure voluntat. 
més cert encara, s’ha d’encarar, s’ha d’abordar. Per a bé o per a mal… Ni bé ni mal; senzillament, s’ha d’abordar, s’ha de fer alguna cosa. Per què?… Perquè una situació d’interinitat, d’inestabilitat, no interessa ningú. No saber què fer és el pitjor dels escenaris per a tot ser individual o col·lectiu. 
