Jesús Moncho Pascual

Serem observats per tot el món

Que venen les Falles, ja estan aquí! Serem observats per tot el món, i més ara, després dels infortunis de la Dana. La Crida a les Falles ja està. Uns esdeveniments superbs. La Festa va nàixer i es va forjar com un àmbit de satisfacció i gaudi compartit i col·lectiu al voltant de referents comuns que unien o aglutinaven els ciutadans. Per tant és delectació i cohesió comunitària. Tanta força i musculatura social, en uns inicis sola, espontània, s’erigia en objectiu apetitós. Sorgiren temptacions d’instrumentalitzar-ho, de convertir-ho i transformar-ho tot al servici d’alguns interessos determinats. Així hem vist, en temps no tan llunyans, el senyor alcalde, els regidors, els militars, els bisbes o capellans, la Guàrdia civil…, tots al davant de la processó o de la Festa, i darrere, com no!, les gents, els ciutadans, que, veges per on, som qui paguem i contribuïm… Segueix llegint →

Publicat el 15 març 2025

Mazón, ves-te’n cap a casa, collons!

Carlos Mazón, antic component i vocalista d’un grup musical, Marengo, aspirant a l’Eurovisió amb el tema “Y solo tu”:

Y sólo tú, y sólo yo
Sabemos todos los secretos del amor
Y sólo tú, y sólo yo
En nuestro mundo dulce, alegre y soñador
Entre mis brazos yo te beso
Siento en mis labios fuego abrasador

Na na na na na nada… es igual si tú no estás
Me siento con mi soledad en un rincón, Ouo…
Na na na na nada… es igual si no estás tú
Ouo Ouo Ouo… Segueix llegint →

Publicat el 15 març 2025

BEGOÑA GÓMEZ, LA IMPUTADA

    A Begoña Gómez, l’esposa del president Pedro Sánchez, se l’imputa, entre múltiples causes, per apropiació indeguda d’un software al seu nom. Software creat per ella i el seu grup universitari, que s’oferia gratuïtament. Software que la Universitat no el va registrar ni el volia registrar. És que havia d’estar, el software, a nom d’algú, perquè ningú alié a la Universitat poguera apropiar-se’n. Tot, culpa de Begoña. Vaja!, que la dona està de sort, o els déus (el jutge) la tenen entre cella i cella.  O siga, resumint segons el jutge: delictes de tràfic de d’influències, apropiació indeguda, intrusisme professional i malversació de fondos públics. Que poden ser “sí”, o poden ser “no”. Tota una investigació en regla, per vore si es troba alguna causa inculpatòria. Ja és (mala) sort! Segueix llegint →

Publicat el 15 març 2025

Amb (no massa) diners, carxofes!

Carxofes, dites encarnelles, també “alcaciles”. La carxofa és allò que serveix quasi per a tot, tant per a qualificar algú “Ets un carxofa” o “L’ama del carxofar, que no té carxofes i vol manar”, com per a definir una situació “Amb diners, carxofes”.  Tot defineix un persontage: Donald Trump. Un individu que, amb les seues polítiques aranzelàries i proteccionistes, espitja tot el món a l’autarquia, al “sálvese quien pueda”. Però, quin mal té o fa la carxofa?… Un fruit (en realitat una flor) i un menjar, que, tal vegada, no siga vistós per fora perqué la seua bellesa (sabor i textura) és interior. La carxofa és equívoca o ambivalent; la carxofa té el significat de “les segones ocasions” o de la “transformació”, des que Júpiter/Zeus, enamorat de la bella Cynara, i rebutjat per esta, la va convertir en carxofa, amb la qual cosa esta va trobar la seua realització i la seua pau. Segueix llegint →

Publicat el 24 febrer 2025