Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
El insulto, el exabrupto, nos viene a visitar. Andamos oyendo “traidor, incompetente, felón”, referido al presidente de Gobierno, igual que se tacha de “la Monica Lewinsky de los golpistas” a una columnista de ideología contraria. ¿Qué nos
pasa? Segueix llegint →
El problema catalán parecía estar decidido de antemano por parte de la oficialidad española, representada por el PP: «no procede, no ha lugar». Incluso sentarse a parlamentar con los catalanistas ya era claudicar, en el sentido de que se estaría reconociendo a la otra parte, o que hay algo a negociar. Nada de nada. ¿Por qué? Porque sólo existe España, una, innegociable. Lo cual saca la cuestión de la decisión de los humanos, para colocarla en un intocable o en un apriorismo, Segueix llegint →
Algú es creu que l’actual situació territorial d’Espanya és “lo que hay” i es pot mantindre in aeternum?… Si van passant els dies -pot pensar algú-, per què no?… L’esclat de Catalunya es va donar en un moment donat de l’evolució territorial general dins d’Espanya. Però tot pot canviar. En un sentit o l’altre. Respostes o solucions només poden eixir de l’observació, comprensió i resolució d’eixa situació i evolució. Segueix llegint →
El mal existeix. I genera por. Potser és portador de terror, perquè les seues conseqüències poden ser inimaginables. Què serà de mi?, o dels meus?… Ancestralment, s’ha concretitzat en allò que en deien “el diable”, ésser astut que ens enganya, i ens porta al seu hort. O ens du desgràcies. Revestit de banyes, potes i coa d’animal, tot de roig, com els seductors i
embaucadors. A alguns els feia besar el seu cul, osculum infame, com a signe de total rendició. Però els temps del predomini de la religió han passat i ara és el mercat qui domina i imposa els seus símbols i les seues lleis: primacia del mercat, que abomina de tot allò públic per a exalçar allò privat, en un món sense límits per al seu poder i abast, un món globalitzat. Segueix llegint →
© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
