LA TAXA TURÍSTICA
Taxa turística, sí; taxa, no: heus ací la qüestió. El simple fet de citar la paraula, «taxa turística», ja concita alteració. Cosa ben lluny de la calma i trellat per arribar, almenys, a vore què és això. Resulta que ningú discuteix que el turisme és una indústria important entre nosaltres (14’9 del PIB estatal, any 2017). Turista, no cal dir-ho, és la figura i objectiu buscat, l’actor que ho promou tot… I amb la tradicional oferta de territori, platja, sol, paisatge, és a dir, oferta dels recursos naturals, en tindrem prou?, serà bastant? O hauríem d’oferir alguna cosa més?…
població, o no acabades de comprendre del tot per la ciutadania en general. Tot l’entramat oficial es ressentia i es ressent. El sistema, que abans hem mencionat, era i és el receptor final de tant de sotrac, tot i que requereix de tranquil·litat per operar en el dia a dia. 
la mare. El xic, al remat, fa morros, calla. Ni tan sols els seus reclams que li fa mal la panxa o el cap, han servit per a res. A l´escola o l´institut hi ha una dura realitat per a ell. I el silenci és el trist company, dia a dia, d´un castic implacable, mai no buscat: l´escarni i els colps d´alguns companys, el bulling, l´assetjament escolar. D´un 10 a un 13 % de la població escolar escrutada entre 12 i 18 anys sofreix assetjament escolar. 
instancias del Senado), con bloqueo de las iniciativas legislativas emprendidas por los partidos de oposición. ¿Dónde está el Gobierno real, efectivo? Con una crisis de encaje territorial permanentemente abierta (Catalunya), cuya gestión destapa los reales problemas de nuestro Estado (desde competencias, fiscalidad, financiación…, a libertad de reunión, pensamiento, expresión…). ¿Qué nos está pasando? 
