Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
En el primitiu calendari romà (constava de deu mesos), abans de la reforma de Juli César (de dotze mesos), el primer mes de l’any era març (encara no s’havien creat gener i febrer) i maig era el tercer. Només els quatre primers mesos prenien nom de Déus (martius, aprilis, maius, junius), perquè representaven l’inici i funcionament del món. La resta de mesos simplement s’enumeraven: quintilis, sextilis, september, october, november, december: Segueix llegint →
«Abolir no es prohibir», excelente frase, entre otros u otras, de Mabel Lozano, valiente luchadora contra la explotación y degradación prostitucional. Apropiadas palabras y conceptos
, que no tratan de solventar la cuestión ipso facto, pero que ponen la problemática en una tesitura de partida para su solución más que aceptable. Segueix llegint →
En el principi dels temps, l’any seguia el cicle lunar. Els mesos tenien quatre llunes, de set dies de duració cadascuna, 7×4=28 dies. Òbviament, l’any era de duració més curta i creava disfuncions. Quan Juli César, cansat de problemes d’intendència militar per mor de les datacions, estableix que l’any cronològic ha d’adaptar-se a l’aparent òrbita solar, d’una duració de 365 dies i ¼ de dia, és quan la duració de l’any queda fixa i concreta, i roman oberta la via a incorporar eixe ¼ de dia perdut afegint un nou dia cada quatre anys, que entre nosaltres és el 29 de Febrer, però que en Roma es repetia, es doblava, el dia 6 de febrer (a.K.M.), anomenat BIS SEXTUM (a.K.M.), i d’aquí el títol d’any BIXEST (BISIESTO en castellà). Segueix llegint →
El calentamiento global es un invento de los chinos, construiré un muro entre USA y México y lo pagarán ellos (alguien más ha dicho que lo construirá en Ceuta y Melilla), la tierra es plana, la ley de violencia de género va contra los hombres. Afirmaciones éstas lanzadas alegremente, todas con cierto eco en los medios, ávidos de impactar. 
se puede llegar incluso a decir que un burro vuela, y, tal y como está hoy el patio mediático y social, muchos mirarían (o miraríamos) para arriba, hacia el cielo, no fuera que, por alguna de aquellas, nos pudiera caer algún burro encima de la cabeza. «¡Cosas veredes!» Segueix llegint →
© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
