Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
Algú es creu que l’actual situació territorial d’Espanya és “lo que hay” i es pot mantindre in aeternum?… Si van passant els dies -pot pensar algú-, per què no?… L’esclat de Catalunya es va donar en un moment donat de l’evolució territorial general dins d’Espanya. Però tot pot canviar. En un sentit o l’altre. Respostes o solucions només poden eixir de l’observació, comprensió i resolució d’eixa situació i evolució. Segueix llegint →
El mal existeix. I genera por. Potser és portador de terror, perquè les seues conseqüències poden ser inimaginables. Què serà de mi?, o dels meus?… Ancestralment, s’ha concretitzat en allò que en deien “el diable”, ésser astut que ens enganya, i ens porta al seu hort. O ens du desgràcies. Revestit de banyes, potes i coa d’animal, tot de roig, com els seductors i
embaucadors. A alguns els feia besar el seu cul, osculum infame, com a signe de total rendició. Però els temps del predomini de la religió han passat i ara és el mercat qui domina i imposa els seus símbols i les seues lleis: primacia del mercat, que abomina de tot allò públic per a exalçar allò privat, en un món sense límits per al seu poder i abast, un món globalitzat. Segueix llegint →
Sabut és que els moviments “ultres” basen el seu ideari en el “socialpatriotisme” i “l’antiimmigració”. Lluny de cantar i perseguir la fi del sistema democràtic, tal com les més puristes teories feixistes propugnarien, els ultres de hui pretenen fer girar el sistema i la societat cap a postulats més conservadors, més bé immobilistes o involucionistes. I ho fan a través d’un missatge senzill i rudimentari, la xenofòbia, excitant els sentiments de les persones, en una estratègia que anomenaríem de la tensió i la por o “discurs de l’odi”. El que espavilats il·lustres disfressen amb bastant argúcia, com per exemple la consigna: “America first”. I sí, la dreta de sempre d’ací, PP, i la nova, C’s, en vore que eixe missatge cala, se l’apropien, sota una cara i una etiqueta aparentment amables. Li busquen un excipient, un embolcall, que ho vehicule i transporte tot en una abstracció col·lectivista i grupal: nosaltres, els espanyols, l’espanyolisme…, en una pretesa uniformitat i unitat d’interessos. Segueix llegint →
Ja és un hàbit assumit escoltar “està vosté arribant al seu domicili”, “vaja minorant la marxa”… Els nostres cotxes parlen. Al meu excap de departament el va operar una màquina computeritzada. Un jersei bioadaptable s’ha imprés/confeccionat el meu profe amb la impressora 3D. I jo ja estic desitjant arribar en un plis-plas al treball, amb ales incorporades o amb una espècie de dron o coet personal volador. Arribarà el dia?… Segueix llegint →
© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
