Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
Esta es la crónica de un afán político (donde se confunde lo personal con lo público), conformador de una mayoría social en el seno de una
sociedad, todos en busca del paraíso soñado, que se concretará en el bolsillo personal de los principales artífices-artistas-políticos, y, por otra parte, en la bancarrota social, económica, política y moral de toda una Comunidad, la valenciana. Segueix llegint →
xica de veu gloriosa, poderosa, com hauria d’haver sigut la seua ànima, el seu cos, que només van tindre força per estacar-se, pobreta, unes botelles de vodka. Col.lapse etílic. We only said goodbye.La novel·la, “La taverna del Negre”, ens conta la història d’un vaixell eixit de la Vila Joiosa, 1840, en el marc del comerç amb les Amèriques, amb la doble trama d’una relació amorosa, complicada, entre la filla de l’aristòcrata armador i el jove
mariner, protagonista d’ambdues. La “Carrera d’Amèrica” des de les nostres terres, amb el comerç dels tèxtils i el paper d’Alcoi a canvi d’espècies i productes tropicals, sembla entrar en barrina, i en este context serà una sortida apetitosa i sucosa el tràfic il·legal d’esclaus negres, desesperat intent de solució per part de l’amo a la mala situació econòmica dels seus negocis. El jove (desconeixedor de la real intenció del viatge) bregarà per revertir la situació, enfrontant-se al mar, al capità, part de la tripulació i la pròpia burocràcia i vigilància havaneres. El desenllaç final és estimulant.
Parece de hechuras complexas, no demasiado alto, de poco pelo, quizás no cañí, pero€ un huracán en el escenario.
De esos de no cerrar ventanas ni oídos para que nos entre y arrecie la emoción y el sentío. Niño de Elche. Podía haberse llamado Pansequito o el Habichuela, nombres de raigambre y etiqueta flamenca. Eligió, o le pusieron, Niño de Elche, también con ecos de cosa acostumbrada y tradicional. Niño de Elche, el Xiquet d’Elx. Aunque su cante discurra por lo no tradicional, lo no convencional. Ah, ¡rompiendo moldes!, dirán los no demasiado familiarizados con esto del cante. Sin embargo, Dios nos guarde, los puristas ya le han declarado unas cuantas guerras: Segueix llegint →
© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
