El mal
El mal existeix. I genera por. Potser és portador de terror, perquè les seues conseqüències poden ser inimaginables. Què serà de mi?, o dels meus?… Ancestralment, s’ha concretitzat en allò que en deien “el diable”, ésser astut que ens enganya, i ens porta al seu hort. O ens du desgràcies. Revestit de banyes, potes i coa d’animal, tot de roig, com els seductors i
embaucadors. A alguns els feia besar el seu cul, osculum infame, com a signe de total rendició. Però els temps del predomini de la religió han passat i ara és el mercat qui domina i imposa els seus símbols i les seues lleis: primacia del mercat, que abomina de tot allò públic per a exalçar allò privat, en un món sense límits per al seu poder i abast, un món globalitzat. Segueix llegint →
Sabut és que els moviments “ultres” basen el seu ideari en el “socialpatriotisme” i “l’antiimmigració”. Lluny de cantar i perseguir la fi del sistema democràtic, tal com les més puristes teories feixistes propugnarien, els ultres de hui pretenen fer girar el sistema i la societat cap a postulats més conservadors, més bé immobilistes o involucionistes. I ho fan a través d’un missatge senzill i rudimentari, la xenofòbia, excitant els sentiments de les persones, en una estratègia que anomenaríem de la tensió i la por o “discurs de l’odi”. El que espavilats il·lustres disfressen amb bastant argúcia, com per exemple la consigna: “
Ja és un hàbit assumit escoltar “està vosté arribant al seu domicili”, “vaja minorant la marxa”… Els nostres cotxes parlen. Al meu excap de departament el va operar una màquina computeritzada. Un jersei bioadaptable s’ha imprés/confeccionat el meu profe amb la impressora 3D. I jo ja estic desitjant arribar en un plis-plas al treball, amb ales incorporades o amb una espècie de dron o coet personal volador. Arribarà el dia?… 
alguna raó) i, en principi, hauria d’estar eradicada. Hom pot argüir, per una altra banda, que tant l’ofertant com el demandant poden accedir-hi lliurement i, per tant, estarien duent a terme la seua decisió. Encara que sempre quedarà en l’aire si eixa decisió és completament lliure o induïda per alguna necessitat o mancança. La prostitució, és veritat, és més vella que l’arna. 
