El centre històric de les ciutats
Els comerciants, de sempre a Dénia, venen arremetent contra l’ampliació dels horaris de peatonalització del carrer Campo. I, ara, contra l’anunci i desig de peatonalització completa. Segueix llegint →
Les Festes Majors
Les Festes ens agraden, ens delecten. I si són per a descansar, és a dir, per a relaxar-se, disfrutar i no treballar: benvingudes. Siga el seu origen incert, difús o, moltes vegades, ben definit. Segurament han anat concretant-se a través de l’esdevenir del temps, a partir dels dos motors
humans, com són la manera d’entendre el món i la manera d’actuar econòmicament en el món. La manera de pensar i creure ha estat imbuïda per la religió, que ha portat un calendari festiu d’origen religiós. I el mode d’ocupar-se, tradicionalment, ha estat l’agricultura, que ha dut, així, els esclats de les festes del foc (fogueres, falles…) invocant fertilitats terrenals; Segueix llegint →
humans, com són la manera d’entendre el món i la manera d’actuar econòmicament en el món. La manera de pensar i creure ha estat imbuïda per la religió, que ha portat un calendari festiu d’origen religiós. I el mode d’ocupar-se, tradicionalment, ha estat l’agricultura, que ha dut, així, els esclats de les festes del foc (fogueres, falles…) invocant fertilitats terrenals; Segueix llegint →PALMERES A LA LLUM
“A la llum de les fogueres s’abaniquen les palmeres”, diu l’himne de les Festes d’Alacant. Aquesta és l’estampa que els alacantins, els mediterranis, projectem de la palmera. El palmito per a ventar-se és símbol de gràcia o galania (donar-se aire) i, per extensió, el subjecte que l’utilitza es fa mereixedor de tals epítets. Efectivament, sempre ha pregonat un cert orgull i prestància la palmera. A més a més, un halo d’enigma la rodeja, i potser per això la mítica au fènix la va triar per al seu niu i llit de mort, d’on ressorgiria sorprenentment de les seves pròpies cendres. D’aquí el nom tècnic o artístic de la palmera: Phoenix datilifera. Segueix llegint →MAIG
En el primitiu calendari romà (constava de deu mesos), abans de la reforma de Juli César (de dotze mesos), el primer mes de l’any era març (encara no s’havien creat gener i febrer) i maig era el tercer. Només els quatre primers mesos prenien nom de Déus (martius, aprilis, maius, junius), perquè representaven l’inici i funcionament del món. La resta de mesos simplement s’enumeraven: quintilis, sextilis, september, october, november, december: Segueix llegint →
