El problema catalán parecía estar decidido de antemano por parte de la oficialidad española, representada por el PP: «no procede, no ha lugar». Incluso sentarse a parlamentar con los catalanistas ya era claudicar, en el sentido de que se estaría reconociendo a la otra parte, o que hay algo a negociar. Nada de nada. ¿Por qué? Porque sólo existe España, una, innegociable. Lo cual saca la cuestión de la decisión de los humanos, para colocarla en un intocable o en un apriorismo, Segueix llegint →
Publicat el 16 febrer 2019
Algú es creu que l’actual situació territorial d’Espanya és “lo que hay” i es pot mantindre in aeternum?… Si van passant els dies -pot pensar algú-, per què no?… L’esclat de Catalunya es va donar en un moment donat de l’evolució territorial general dins d’Espanya. Però tot pot canviar. En un sentit o l’altre. Respostes o solucions només poden eixir de l’observació, comprensió i resolució d’eixa situació i evolució. Segueix llegint →
Publicat el 20 gener 2019
El mal existeix. I genera por. Potser és portador de terror, perquè les seues conseqüències poden ser inimaginables. Què serà de mi?, o dels meus?… Ancestralment, s’ha concretitzat en allò que en deien “el diable”, ésser astut que ens enganya, i ens porta al seu hort. O ens du desgràcies. Revestit de banyes, potes i coa d’animal, tot de roig, com els seductors i
embaucadors. A alguns els feia besar el seu cul, osculum infame, com a signe de total rendició. Però els temps del predomini de la religió han passat i ara és el mercat qui domina i imposa els seus símbols i les seues lleis: primacia del mercat, que abomina de tot allò públic per a exalçar allò privat, en un món sense límits per al seu poder i abast, un món globalitzat. Segueix llegint →
Publicat el 9 desembre 2018
Sabut és que els moviments “ultres” basen el seu ideari en el “socialpatriotisme” i “l’antiimmigració”. Lluny de cantar i perseguir la fi del sistema democràtic, tal com les més puristes teories feixistes propugnarien, els ultres de hui pretenen fer girar el sistema i la societat cap a postulats més conservadors, més bé immobilistes o involucionistes. I ho fan a través d’un missatge senzill i rudimentari, la xenofòbia, excitant els sentiments de les persones, en una estratègia que anomenaríem de la tensió i la por o “discurs de l’odi”. El que espavilats il·lustres disfressen amb bastant argúcia, com per exemple la consigna: “America first”. I sí, la dreta de sempre d’ací, PP, i la nova, C’s, en vore que eixe missatge cala, se l’apropien, sota una cara i una etiqueta aparentment amables. Li busquen un excipient, un embolcall, que ho vehicule i transporte tot en una abstracció col·lectivista i grupal: nosaltres, els espanyols, l’espanyolisme…, en una pretesa uniformitat i unitat d’interessos. Segueix llegint →
Publicat el 2 novembre 2018
