Anar al cinema. És un desig, que va tornant-se realitat a mesura que vas canviant-te, que vas mudant-te, amb l’ànim de no deixar-te res oblidat,
ni el moneder, ni les ulleres, ni el mòbil, ni… Tota una vesprada. Eixir de casa, aplegar-se al local, treure la butlleta, entrar a la sala encara amb els llums encesos, el terra amb alguna roseta escampada, les butaques amples. L’espera del començament ens depara ja la primera sensació; un nou món, una nova aventura ens aguarda; ara és moment d’imaginar, de posar contorns a allò que voldríem que s’esdevinguera, la transformació de tots els negres al technicolor. La rutina de tots els dies s’ha trencat, som en un lloc diferent, i buscat. Per tant, ocorreran coses noves, coses que ens colpiran, si més no, coses que seran per a nosaltres només, la sala apagada, la pantalla gran i jo, en una interacció, com a mínim, d’emoció. És el cine que està en la terra, com en el cel. Ja fa estona que hem desconnectat de la realitat mundana, som en una altra esfera, no hi ha preocupacions de l’exterior, potser els nervis o el formigueig interior ens embolcalla, per estar en els prolegòmens d’alguna cosa especial, d’una història, d’una gesta, d’una vida, d’una il·lusió… Segueix llegint →
Publicat el 8 setembre 2024
Allò que feien les nostres iaies d’embastar, cosir i apedaçar la roba, afortunadament fa temps que es va acabar. I els sastres i les modistes també. Com sabem, tot és prèviament confeccionat i exhibit en grans aparadors o catàlegs, buscant l’economia en general. Només hem de comprar i posar-nos-ho. Ans hom en deia “estrenar”. I resulta que, actualment, el 50% de la producció tèxtil de les grans cadenes, fast o fashion, no dura ni arriba a més d’1 any. S’hi generen quasi 13 milions de tones de residus tèxtils a l’any, que si s’amunteguen o guarden, a més a més, generen contaminació i microplàstics, i si es cremen, expulsen CO2 excessiu. Els hàbits de consum establits són, al capdavall, la causa d’estes emergències ecològiques presents.
Segueix llegint →
Publicat el 18 abril 2024
“El ministro de Transportes y Movilidad Urbana, Óscar Puente, ha admitido la “enorme complejidad” que, a su juicio, supone el trazado del Tren de la Costa, que uniría Gandia, Oliva y Dénia, desde el punto de vista medioambiental y ha planteado el tren-TRAM como alternativa.” (ValènciaPlaza, 19-03-2024).
Les infraestructures són el factor base del desenrotllament dels territoris. Qualsevol objectiu econòmic es torna onerós o inviable sense l’existència o establiment de les infraestructures adients i necessàries. Els nostres polítics fan i han fet gala de no tindre l’ull molt ben obert. Segueix llegint →
Publicat el 26 març 2024
Vaja per davant que a ningú li desagrada un dolç, un regal, una abraçada o un bes. Tant rebre’l, com donar-lo…. Però, estos dies, bombardegen per tots els costats que vosté ha de regalar alguna cosa a algú. Quasi, quasi, ha d’estar enamorat perquè sí. És que ve el 14 de febrer. El dia de Sant Valentí. Una festa anglosaxona, des d’on va estenent-se a quasi tot el món, festa que va ser suprimida pel concili Vaticà II. Procure regalar un ram de flors que no s’emmustigue mai, i si porta algú a sopar o a un viatge d’amor no entre en profunditats per saber de quin animal és el filet de sorra (ventresca en castellà, tuna belly en anglés), o si ix en conversa “La plaça del diamant” no pregunte si hi ha prou vigilància en eixa plaça perquè no el furten (el diamant). Tot ens sembla bé. Però que no ens calfen tant les orelles! Ja farem el que trobarem, el que ens vindrà de bé. Segueix llegint →
Publicat el 14 febrer 2024
